Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

Èxit absolut de la vaga i més de 70.000 persones a la manifestació de Barcelona

2012-03-01T15:03:00.000+01:00

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública valora com un èxit absolut la vaga general d’universitats convocada a dia d’avui 29 de febrer. El seguiment ha estat massiu entre els estudiants i el professorat alhora, que ha tingut una repercussió significativa entre el personal d’administració i serveis. Les manifestacions arreu de Catalunya han tingut una assistència molt alta. La de Barcelona, amb més de 70.000 assistents, ha estat la manifestació universitària més gran dels darrers 25 anys.

Aquesta vaga ha obert una nou marc de debat sobre la universitat pública i esperem que les autoritats n’estiguin a l’altura, cosa que a hores d’ara no han demostrat al negar tots els problemes fonamentals que han dut a aquesta vaga.

Així mateix anunciem la pròxima convocatòria de noves mobilitzacions que obrin un debat real sobre el paper que ha de tenir la universitat pública en el marc de la crisi actual que estem vivint. Un debat que no pot passar per la retallada de les universitats i del propi dret a l’educació del nostre país, tal com s’està produint actualment.

Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública
Barcelona, 29 de febrer de 2012

Comunicat d'AEP en relació l'acció policial a la Conselleria

2012-02-28T14:48:00.000+01:00

L’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes manifesta el seu rebuig total a l’acció policial d’aquest matí, dimarts 28 de febrer, que ha reprimit un cop més una acció pacífica i legítima del moviment estudiantil català. A primera hora del matí, un grup d’estudiants entrava a la Conselleria d’Economia i Coneixement amb l’objectiu de lliurar un manifest a l’atenció del Conseller, Andreu Mas Colell, que recollia les reivindicacions de la comunitat universitària per aconseguir un sistema educatiu superior públic i de qualitat. El gruix de manifestants s’esperava a fora en acte de suport. En aquell moment, un equip molt nombrós del cos d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, apostat a les portes de l’edifici i rodalies, ha carregat contra la manifestació pacífica i ha detingut a dos estudiants.

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocava aquesta concentració com a part d’un cicle de mobilitzacions en contra de les retallades del govern de Convergència i Unió. Les retallades no només en minven la qualitat i ataquen l’autonomia universitària en la presa de decisions, sinó que conformen un canvi de model, una privatització encoberta del sistema públic d’educació superior. D’una manera covarda i cínica, la Generalitat ha aplicat la retallada d’una manera simple: ha reduït les transferències pressupostàries a les universitats catalanes, que s’han vist obligades a aplicar acomiadaments i reduccions salarials, pujades de taxes de matrícula, ampliació de la ràtio d’alumnes per aula, reduccions dels serveis i una flagrant reducció de la qualitat dels ensenyaments en general.

Un cop més, com a València fa uns dies, a Girona al desembre i a Barcelona en els darrers anys, el poder executiu no té una altra eina que no sigui la violència per fer callar les veus de l’oposició ciutadana pacífica. Els governs veuen que, sense arguments racionals per justificar les mesures que apliquen, només poden aplicar la força davant els arguments que els deixen en evidència.

L’AEP rebutja un cop més qualsevol acte de violència policial, ja sigui en forma de càrregues, detencions o multes, així com altres actes de repressió del moviment universitari com ara sancions acadèmiques o econòmiques. Així mateix, l’AEP es posa a disposició de les persones afectades que necessitin suport de qualsevol tipus. Per acabar, ens mantenim en la nostra convocatòria unitària de la manifestació de demà, convocada a les 12:30 hores a la Plaça de la Universitat, i de la vaga general d’universitats convocada per la PUDUP.

Declaració pública de la III Jornada de Reflexió de Defensem Cuba

2012-02-28T14:44:00.000+01:00

Els aquí presents, reunits a la III jornada de reflexió de Defensem Cuba, volem fer una expressa declaració per demanar, una vegada més, la immediata llibertat dels 5 herois Cubans, injustament empresonats i privats de llibertat a les presons i en territori dels EUA per haver lluitat en contra del terrorisme. Ens comprometem a continuar amb els nostres esforços, per difondre aquesta justa reivindicació de llibertat des de les places dels nostres pobles i els carrers de les nostres ciutats, fins a lesinstitucions polítiques i organismes socials, per tal de sumar la solidaritat necessària que aconsegueixi la immediata posada en llibertat dels 5 i el seu retorn a Cuba.

Així mateix, manifestem tota la nostra solidaritat amb la família de René González davant la trista situacióper la qual estan passant, a causa del delicat estat de salut en què es troba Roberto Gonzalez, germà de René i integrant de l'equip d'advocats dels 5. i exigim la concessió d'un permís humanitari a René, perquè pugui visitar de manera immediata al seu germà a l'hospital de l'Havana.

A Barcelona, 25 de febrer de 2012.
III Jornada de reflexió de Defensem Cuba.

Mobilitzacions 23 F contra les retallades

2012-02-23T16:21:00.001+01:00

Avui 23 de febrer, les assemblees de les facultats de la UAB han desenvolupat una sèrie d'accions contra les retallades, els acomiadaments i de suport a la convocatòria de la vaga universitària del 29F ( en el cas de la UAB també de la vaga del 1M convocada per les assembleas d'estudiants).

A diverses facultats com Polítiques i Sociologia s'han realitzat passa-classes informatives sobre les retallades, els acomiadaments i la convocatòria de vaga del 29F i 1M (tot aprofitant la data sobre el cop d'estat dels mercats a la Universitat Pública en analogia al cop d'estat de Tejero de 1981).

CJC/JCPC davant la convocatòria de la Vaga Universitària del 29F

2012-02-23T16:10:00.002+01:00

Dia a dia veiem com, de la mà del nacionalisme capitalista de CiU, s’està clavant probablement l’última estocada a la ja debilitada Universitat Pública catalana. Les retallades que aquest impulsa, com a braç executor de la lluita acarnissada en defensa dels interessos de la burgesia també en el si de la universitat, atempten de manera flagrant contra els drets legítims i inalienables de treballadors i estudiants.

Les universitats catalanes, o més concretament els seus treballadors i estudiants, es troben completament ofegats per aquesta situació insostenible, havent d’assumir la feixuga càrrega d’una crisi que per a res els pertoca assumir. Ho veiem plasmat amb la substancial retallada de sou dels nostres professors, amb importants acomiadaments d’aquests així com del Personal d’Administració i Serveis. No és menys contundent la repercussió d’aquestes mesures per als estudiants, amb la precarització de la docència, materialitzada aquesta amb la substancial desaparició d’oferta acadèmica, massificació a les aules, taxes abusives, graus impagables i un llarg etcètera que patim dia a dia els estudiants.

Els CJC/Joves Comunistes del Poble Català, ens hem oposat frontalment des de sempre a la privatització de les nostres universitats: ho férem amb la implantació de Bolonya, així com ho fem també ara front l’Estratègia Universitat 2015, de la mateixa manera que ens oposem a l’agressió que pateixen treballadors i professors en un context de crisi del capital agonitzant. La universitat no ha de ser un apèndix del mercat capitalista de la qual en puguin extreure rèdit econòmic una sèrie de sangoneres implacables (tant de l’àmbit públic com del privat). Mentre la Universitat Pública se’n va a n’orris i s’acomiada a treballadors i professors, els lladres de sempre (com l’empresa privada parasitària que es lucra dels nostres recursos i investigacions o els alts càrrecs del Consell de Govern i demés endollats escollits a dit que conten amb sous estratosfèrics) ens enfonsen en l’agonia i la desesperació.

És per això que els CJC/Joves Comunistes del Poble Català ens veiem en disposició de recolzar la Vaga convocada per la PUDUP (en tant que representant legítima dels estudiants) per al proper 29 de febrer. Doncs sense lluita no hi ha universitat pública, i sense universitat no hi ha futur per a aquest país ni sobretot per les seves classes obreres i populars.

29 F i 1M (UAB) : Ningú a les aules!

Ens toquen a un, ens toquen a tots.

Treballadors i estudiants, units i endavant!

CJC/Joves Comunistes del Poble Català

Solidaritat amb Josep Garganté!

2012-02-22T02:33:00.002+01:00

El proper dijous 23 de febrer a les 11h al Jutjat penal 25 de la Ciutat de la Injustícia jutgen al company Garganté.

Des de el grup de suport animem a totes les persones que se senten properes al company i als motius pel quals se’l jutja que vinguin a acompanyar-lo. Quedem a les 10:30h a la porta del costat de Gran Via de les Corts Catalanes.

Més informació a: http://garganteabsolucio.wordpress.com/

III Jornada de reflexió de Defensem Cuba

2012-02-21T14:42:00.002+01:00

En defensa de l'educació pública i en solidaritat amb el reprimits

2012-02-21T14:40:00.001+01:00

A la llum dels últims episodis de lluita protagonitzats per la joventut valenciana des del dimecres 15 de Febrer, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC) del País Valencià i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) volem, abans de res, expressar la nostra solidaritat amb tots els/les companys/es detinguts/des i agredits/des, i la nostra més enèrgica repulsa a la repressió exercida per l'Estat i les seves forces repressives.

Exigim la immediata dimissió de la delegada del govern per ser la responsable directe d'aquest bàrbar episodi de violència policial.

Tot el que està ocorrent només s'entén si som conscients que el capitalisme, immers en una profunda crisi estructural, necessita, entre moltes altres coses, privatitzar l'educació pública per buscar nous espais de negoci des dels quals tractar de remuntar la seva descavalcada taxa de guany; només aquesta raó material explica la ferotgia utilitzada pels seus violents gossos uniformats. L'Estratègia Universitat 2015 i l'abandó conscient de l'educació pública valenciana s'emmarquen clarament en aquesta política de deteriorar el públic per després “salvar-ho” privatitzant-ho.

En aquest context se situa la mobilització de l'IES Lluis Vives, amb moltes altres en la resta del País Valencià. L'única diferència ha estat el llanço i iniciativa demostrats per la joventut d'aquest institut, que va arribar a tallar en diverses ocasions el cèntric carrer Xàtiva.

El tall d'aquesta artèria valenciana li va valer de pretext a delegació de govern i al dispositiu policial allà desplegat per carregar indiscriminadament contra joves, alguns d'ells/es amb tan sols 12 anys, realitzant diverses detencions i agredint de gravetat a varis d'ells/es. Aquesta actuació policial no és casualitat i respon a la tàctica estatal de provocar por a tot aquell que es mobilitzi. Els CJC i el PCPE denunciem l'actuació policial dels últims dies contra els estudiants de l'IES Luis Vives i cridem als estudiants, professors i a tots els treballadors i treballadores a organitzar-se per fer front a la crisi capitalista que ens ofega i ens nega el futur. També cridem a denunciar en tots els àmbits possibles la repressió de l'Estat contra tots aquells i aquelles que no callem.

Avui més que mai, defensar l'educació pública més que una opció, és una necessitat. Els estudiants valencians han fet un pas endavant sortint al carrer i organitzant-se. Davant això, les forces repressores al servei del capital no han dubtat a reprimir, emulant als grisos que carregaven a l'ordre de Fraga, detenint a més d'una vintena de joves. Davant això, els joves, estudiants, i el poble en general han de continuar la lluita organitzada, confrontant amb la repressió, element inherent al propi estat capitalista.

Els drets conquistats per la classe treballadora amb lluites heroiques al llarg del S.XX estan sent destruïts i enderrocats i la burgesia no detindrà el seu atac al poble fins que la classe obrera articuli una resposta organitzada. Tot ho guanyem lluitant i tot ho perdrem si no lluitem! El capitalisme, és un càncer a extirpar, i en la seva fase de decadència no dubtarà a usar tota la seva violència per reprimir tota veu que s'alci contra el sistema.

Els CJC i el PCPE del País Valencià exigim:

La retirada de càrrecs de tots els detinguts en les diferents càrregues succeïdes a València.
La retirada del decret precaritzador de l'educació i la sanitat a la Comunitat Valenciana així com el reforçament de la sanitat i l'educació pública eliminant concerts i cessions a mans privades dels serveis públics.
La depuració dels cossos repressors de l'estat, plens d'elements feixistes que mantenen viu el llegat franquista en el seu si.

A més, proposem:

Als treballadors i treballadores del centre d'estudis, que s'organitzin entorn d'un Comitè per a la Unitat Obrera, en el marc del procés de formació dels mateixos que s'estan donant en tot l'Estat.
A l'estudiantat, que prossegueixin la lluita, sense deixar-se portar per la por, per la provocació de “falsos amics” que juguen a favor de la repressió de l'Estat. La lluita, per ser eficaç, ha d'estar organitzada. Per això, proposem que continuïn les assemblees com a òrgan màxim de representació democràtica de l'estudiantat durant la mobilització. També advertim que el problema que enfrontem té un origen clar en la crisi estructural del capitalisme i la solució està en la superació a través de la lluita d'aquest sistema caduc.
Continuar una acumulació de forces, on les lluites estudiantils estrenyin cada vegada més llaços amb les dels treballadors i treballadores i conflueixi en la reivindicació de la Vaga General, com a instrument de lluita de la classe treballadora.

SI HI HA FUTUR PER A lA JOVENTUT, I ES CONSTRUEIX LLUITANT!

CAPITALISME: UN CÀNCER A EXTIRPAR, MÉS QUE UNA OPCIÓ, UNA NECESSITAT!

ARA MÉS QUE MAI, AMB ELS CJC I EL PCPE, ORGANITZAR-SE I VÈNCER!

Clam popular contra la reforma laboral i el pacte social

2012-02-20T01:05:00.002+01:00

Els carrers de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa s'han convertit aquest diumenge al matí en un clam contra la reforma laboral i el pacte social, en les quals han participat desenes de milers de persones, en una convocatòria massiva com feia temps no es veia al Principat.

A Barcelona, la manifestació oficial ha omplert de gom a gom (de fet, més de la meitat del tram ocupava les voreres) el Passeig de Gràcia, en el tram que uneix els Jardinets de Gràcia i la confluència amb la Gran Via.

Més enllà dels sindicats majoritaris, s'hi han sumat grups de treballadors, com els de TMB, Piaggio, AENA o Panrico, totes quatre en lluita, o el sindicat de Tècnics Audiovisuals, treballadores d'Universitats i Ensenyament, així com també és de destacar la presència d'assemblees de barris.

L'emmudiment generalitzat de bona part de la manifestació feia destacar especialment el bloc comunista del Partit Comunista del Poble de Catalunya i dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català, que van cridar consignes durant tota la marxa, aplegant més gent que es sumava mica en mica. El bloc va acabar amb l'himne de la Jove Guàrdia, i visques al Partit i Joventut comunista, amb un emotiu aplaudiment de desenes de persones que envoltaven el bloc en aquell moment.

A Tarragona, més de 5.000 persones han recorregut la Rambla de la ciutat fins a arribar a la Balconada del Mediterrani, on ha conclòs davant la seu de la Subdelegació del Govern, llegit el manifest de la protesta, igual que en altres ciutats de Catalunya i de la resta d'Espanya. A Tortosa la manifestació contra la reforma a aplegat a unes 2,000 persones.

A Lleida la manifestació de protesta contra la reforma laboral ha reunit a uns 2.500 manifestants, que han recorregut els carrers del centre de la ciutat entre la plaça Ricard Viñes, punt de sortida, i la plaça de la Pau, on es troba la Subdelegació del Govern

Girona, en canvi, s'han reunit unes 8.000 persones i s'han manifestat durant una hora, per la principals carrers de la ciutat mostrar el seu rebuig a la reforma. Els manifestants s'han reunit en la plaça del Vi, enfront de l'Ajuntament de la ciutat.

Vaga universitària el proper 29F en defensa de la universitat pública

2012-02-19T01:34:00.001+01:00

El 2012 s’ha iniciat amb més acomiadaments a les universitats, amb mésprecarització de les condicions laborals, amb l’amenaça d’augmentar més les taxes universitàries, i la qualitat de l’educació superior minva per efecte de les retallades extremes.

Per tal de respondre a aquest atac a la universitat pública, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convoca vaga general a les universitats de Catalunya pel dimecres 29 de febrer.

Les retallades que la conselleria d’Economia i Coneixement, dirigida pel senyor Andreu Mas-Colell, està imposant al conjunt de les universitats de Catalunya no s’aturen. Aquest 2012 ha començat amb noves informacions de centenars d’acomiadaments (alguns directes i d’altres encoberts per via de la no renovació de contractes) de professors i treballadors del PAS, retallades de sous i precarització de les condicions laborals de milers de professors i membres del PAS de les diverses universitats catalanes. A tot això, cal afegir-hi l’amenaça d’augmentar les taxes universitàries per sobre dels valors del darrer any (més del 15%, de mitjana), fet que sumat a la massificació de les aules, la supressió d’oferta acadèmica i a la important manca de materials educatius, suposa que els estudiants paguen, i pagaran, més per rebre una educació de menys qualitat

Aquesta dantesca situació és el resultat de les nefastes polítiques en matèria d’universitat dels darrers anys, que es veu agreujada per les retallades del govern de CiU que ataca un dels pilars bàsics de tota societat, com és l’educació, la formació i la investigació. A més a més, per poder executar lliurement les retallades i frenar les múltiples veus que s’alcen en defensa de la universitat pública, el secretari d’universitats, Antoni Castellà, pretén imposar interventors externs sobre les finances universitàries, atacant d’aquesta manera l’autonomia universitària i vulnerant tots els principis democràtics més fonamentals.

Però de tots aquests atacs hi ha algunes persones que en treuen beneficis privats, i en aquest cas són les empreses que veuen com augmenta el seu poder i la seva influència a les universitats per via del Consell Social, les Fundacions, les Spin-Off i altres entitats que es lucren de les universitats públiques.

Davant d’aquest ferotge i salvatge atac a la universitat pública, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa professors, estudiants i membres del PAS de les universitats de Catalunya, convoca vaga general d’universitats pel dimecres 29 de febrer. Amb aquesta vaga, que s’emmarca en un període de mobilització i lluita constant, volem denunciar el desmantellament que està vivint la universitat pública i exigim la paralització de les mesures encaminades a retallar el futur dels centres d’educació superior. A més a més, manifestem que l’única solució és obrir immediatament un procés democràtic i participatiu de reflexió i anàlisi sobre el rumb de la universitat i avançar cap a la construcció d’una universitat de tots i per a tots.

Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública

Campanyes d'extensió i contra la reforma dels CJC/JCPC

2012-02-19T00:37:00.000+01:00

Barcelona (Gràcia):

Barcelona (Sants-Montjuic):

Universitat Autònoma (UAB):

Tarragona:

Crònica de l’acte sobre el Sàhara dels CJC/JCPC Vallès

2012-02-19T00:17:00.000+01:00

El dia 17 de febrer, el col·lectiu de CJC/Joves Comunistes del Poble Català “Antón Makarenko” (Vallès) realitzà un acte sobre el conflicte del poble sahrauí. Contarem en aquest amb les ponències de Xavier Ferràndiz, militant de CJC/JCPC, Buha Mahfud, jove saharauïa resident a Catalunya i membre de “Joves Sahrauís a Catalunya”, i Marcos Costa, activista català de la causa sahrauí i membre de “Sabadell Acull Infants Sahrauís.

Xavi Ferràndiz exposà inicialment la línia estratègica del PCPC i els CJC/JCPC, analitzant la naturalesa dispersa del moviment antiimperialista així com abordant la necessitat de confluència de totes les expressions d’aquest en estructures coordinades i orientades al socialisme, un altre dels aspectes en que girà la seva intervenció fou la necessitat de la retirada de l’estat espanyol de les diverses estructures imperialistes internacionals (UE, OTAN) per seu paper aniquil·lador de la sobirania dels pobles. A continuació es plantejà una breu aproximació històrica al conflicte sahrauí des de la colonització espanyola del Sàhara fins les lluites dels nostres dies desenvolupades per la resistència sahrauí als territoris ocupats.

A continuació Buha Mahfud introduí la visió juvenil del conflicte, tant en els territoris ocupats, com en els campaments de refugiats. En aquesta exposició es tractà de manera breu la disjuntiva que travessa el poble sahrauí actualment (amb temes de tanta transcendència com la viabilitat o no del retorn a la guerra, la importància de la formació per a la joventut sahrauí, les diferencies vigents entre les generacions de sahrauís en relació al conflicte encara vigent etc).

Finalment, Marcos Costa ens explicà el treball del moviment català solidari amb el Sàhara, el company va descriure també la crítica situació que travessa el poble sahrauí tant en els territoris ocupats (tortures i repressió) com en els campaments de refugiats (disminució dràstica de l’ajuda humanitària sovint fruït de la negligència d’organismes internacionals com l’ONU) així comes citaren dades concretes sobre el conflicte, descrivint també el paper de la MINURSO (missió de l’ONU per a la cel·lebració d’un referèndum vinculant) abordant-ne la seva naturalesa sovint conciliadora i inclús col·laboracionista amb els interessos estratègics militars de la dictadura del regne del Marroc.

Per acabar es desenvolupà un interessant debat (tant per part dels assistents com des de la taula de ponents) on es tractaren temes de gran importància com l’espoli dels recursos sahrauís per part del Marroc i de l’ imperialisme espanyol (fosfats, sorra, pesca etc), així com temes referents altra vegada a les possibles sortides al conflicte encara vigent.

Des de CJC/JCPC Antón Makarenko, volem aprofitar aquesta crònica per agrair de nou la gran afluència que es presencià a l’acte així com als companys de “La mekànika” per proporcionar-nos el espai per a poder-lo realitzar. De la mateixa volem reiterar el nostre compromís amb tots els pobles que lluiten per emancipar-se del jou imperialista, així com en particular amb el poble sahrauí per la seva lluita abnegada per la seva sobirania.

Uneix-te al bloc comunista en les manifestacions contra la reforma laboral (19 Febrer)

2012-02-15T04:01:00.000+01:00

El proper diumenge dia 19 de febrer es convoquen arreu de l'Estat mobilitzacions contra la reforma laboral del govern de Rajoy -aprovat seguint els dictats de la 'troika', en un intent de remuntar la crisi estructural del sistema capitalista- que és un nou atac contra els drets de la classe treballadora i capes populars.

Des del PCPC i els CJC/JCPC animem a tothom a participar en els blocs comunistes que s'organitzaràn en aquestes, reivindicant no només l'aturada de la reforma laboral, sino també la fi dels pactes socials, la vaga general, la unitat sindical de classe a través dels Comitès d'Unitat Obrera (CUO), per la sortida de la Unió Europea, l'euro, i l'OTAN, i pel Socialisme.

SENSE EL NOSTRE TREBALL NO ES MOU UN ENGRANATGE, DEMOSTREM LA NOSTRA FORÇA

TOT PER A LA CLASSE OBRERA

Convocatòries:

Barcelona: 11'30 hores a Jardinets de gràcia

Tarragona: 12 hores a l'Estàtua dels Despullats (Rambla Nova)

Lleida: 12 hores a la Plaça Ricard Viñes

Girona: 12 hores a la Plaça de la Independència

Tortosa: 12 hores a la Plaça del Carrilet

Ocupat el rectorat de la UAB contra les retallades

2012-02-15T03:41:00.000+01:00

Demà dimecres se celebrarà un nou Consell de Govern de la UAB. En aquesta sessió se sotmetrà a aprovació l’enèsim document vinculat a les retallades a la nostra universitat. Una vegada més el Consell de Govern passarà per sobre la maltractada democràcia universitària i procedirà a discutir un Pla d’Ajust contrari al sentiment majoritari del Claustre General de la Universitat que el passat mes de desembre no va aprovar l’informe de la rectora.

En diversos àmbits s’ha filtrat el document presentat per l’Equip de Govern als caps de Departament i on la quantitat total a amortitzar en despesa de Capítol 1 de PDI suposa 4.335.223 €. És cert que aquesta xifra suposa una reducció de la retallada en més de 2 milions d’euros, però continua impulsant una reducció de places tant estructurals com no estructurals considerable. Tot i que aquesta proposta continua sent inacceptable, suposa un petit avenç únicament atribuïble a la lluita i a la pressió que cada vegada més de nosaltres estem fent a les diverses instàncies de la UAB. Ara bé, el document que se sotmetrà votació al Consell de Govern no aporta xifres de les retallades. Si bé aquesta ambigüitat podria llegir-se com a positiva, en el text hi podem trobar afirmacions tant preocupants com:

- “Preferentment seran amortitzats els recursos no estructurals i únicament en segon terme, es proposaran recursos estructurals”. En definitiva, es reconeix l’afectació de places estructurals, sense especificar com s’entén aquest “segon terme”. D’altra banda, una bona part de les places de lector que van completar el seu cinquè any aquest setembre passat i que han passat a estar cobertes per contractes d’investigador/a postdoctoral van ser reconvertides pel rectorat a places no estructurals. Aquest fet il·lustra que ja aquest curs 2011/2012 l’equip de govern, de manera encoberta, ha iniciat el procés de destrucció de places estructurals.

- “Els recursos integrats en la proposta d’ajust departamental seran amortitzats de forma permanent”. La destrucció de places, la pèrdua de capacitat docent i de capital investigador es pretén que sigui permanent. En definitiva, pren força el procés de destrucció d’equips docents i de recerca que ha costat dècades construir.

- Referent a les places de professor lector, el document especifica que els departaments “podran preservar places per a una eventual estabilització, tot tenint en compte la situació excedentària que tindrà aquell departament un cop executat l’ajust 2012”. Més enllà de cants de sirena, aquí s’introdueixen els matisos suficients per a que l’estabilització de places de lector no quedi compromesa de cap manera.

D’altra banda, el document segueix consagrant el model de distribució dels recursos en l’EEES presentat per l’Equip de Govern, que contempla un increment unilateral de la dedicació laboral del professorat a 660 hores i ha estat qüestionat per sindicats i departaments.

Per aquestes raons, ens volem fer ressò de la crida del Comitè d’empresa del PDI i de l’assemblea de professorat del passat dijous per assistir a fer sentir la nostra veu demà dimecres a les 9 h. davant del Rectorat.

Només la pressió continuada ens permetrà aturar la destrucció de la universitat. Hi ha alternatives financeres per redreçar l’actual situació i només cal la voluntat per a aplicar-les.

Secció Sindical de la CGT - UAB

Crònica de l’acte de la joventut al Centre Cívic del Coll

2012-02-15T03:37:00.000+01:00

El Col·lectiu Barcelona Nord va preparar el seu primer acte el passat divendres 10 de febrer al Centre Cívic el Coll dins de la seva campanya “Capitalisme un càncer a extirpar. Més que una opció, una necessitat” coordinada a tot l’estat espanyol.

L’acte, que va girar entorn quina ha de ser la resposta de la joventut de la classe obrera davant de la crisi estructural que actualment afecta el capitalisme, va ser presentat per un militant del col·lectiu i la ponència principal va ser a càrrec del camarada Albert Camarasa, Responsable Polític dels CJC/JCPC a nivell nacional.

En la seva intervenció, Albert Camarasa va fer una explicació del nostre anàlisi sobre la crisi estructural del capitalisme i quines són les sortides que la burgesia té per superar-la (augment de l’explotació de la classe obrera, obertura de nous mercats, increment de la possibilitat d’una guerra imperialista...). Aquestes sortides no són més que una necessitat que el capitalisme parasitari té per sobreviure i que no hi ha cap solució diferent dins del sistema capitalista, la única opció de la classe obrera de sortir de la crisi favorablement és la ruptura amb el mode de producció capitalista i el pas al socialisme.

Per acabar la seva intervenció, va recalcar la necessitat de la joventut de la classe obrera d’organitzar-se com a tal en les joventuts del Partit Comunista per tal de lluitar contra aquestes necessitats del capitalisme i poder sortir de la crisi en favor de la classe obrera; i que fer-ho no és una opció, sinó una necessitat.

Després de la intervenció del camarada, es va deixar un torn obert de preguntes als assistents, on van poder preguntar sobre quina tàctica hauríem de seguir des dels partits comunistes (revolta al carrer immediata o seguir acumulant forces), quina hauria de ser una posició correcta en el cas d’una nova guerra imperialista o mundial, la relació entre imperialisme i explotació al tercer món, i demés preguntes. Totes van ser contestades pels nostres ponents o per part d’algun assistent de la sala.

Des del Col·lectiu Barcelona Nord agraïm l’assistència a tots els que vàreu venir i us convidem juntament amb els que no van poder venir, que vingueu als nostres futurs actes.

Solidaritat amb els treballadors de TMB

2012-02-14T02:18:00.000+01:00

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), volem transmetre el nostre incondicional suport i la solidaritat total a la lluita iniciada pels treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en defensa del transport públic i dels seus drets laborals.

Aquests drets, conquerits en lluites passades i recents, com la dels 2 dies de descans setmanals d’ara fa 3 anys, poden ser destruïts si les intencions del Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona prosperen. De moment, 36 treballadors eventuals estan sent acomiadats; els Convenis del Metro i el Bus de TMB està en un cas congelat i en l’altre no s’aplica; línies de Bus són suprimides, i d’altres veuen com el número d’autobusos disminueix...al Metro, es vol suprimir el servei nocturn, s’augmenta la freqüència i s’externalitzen (privatitzen) serveis com la neteja i el manteniment, a més del personal de “seguretat” privat.

Els usuaris, la immensa majoria dels quals som treballadors, hem vist com el preu dels bitllets augmenta salvatgement. Hem passat a pagar 9,25 € aquest 2012, mentre al 1995 pagàvem 710 pessetes per la T-10 1 zona. I el bitllet senzill costa 2 €, quan al 1995 en costava al voltant de 100 pessetes. I tot això en un context de crisi i retallades, on el salari mínim és miserable (640 €), i on el 58% dels treballadors no arribem a 1000 € mensuals. Els aturats no tenen dret a accedir-hi gratuïtament, tot i les nombroses reclamacions efectuades, entre elles les d’aquest partit.

Els 260 directius de TMB cobren sous blindats, que oscil·len entre els 50 i 100.000 € anuals, en base a estimacions sindicals.

Amb això es demostra que el capitalisme de la oligarquia, dels monopolis, de la UE, del FMI i del Banc Central Europeu, dels quals són servidors la Generalitat, l’Ajuntament i el Govern de Madrid, vol fer pagar la seva crisi terminal al conjunt de la classe treballadora.

Tant el Tripartit com ara CiU, pugen els preus per sobre l’IPC any rere any. Tant uns com altres, estan fent-nos pagar la seva crisi perquè comparteixen objectius comuns: seguir gestionant els interessos de la banca espanyola i alemanya, les grans indústries i el gran capital reduint els nostres drets laborals i socials. Cada cop més pobres i amb menys drets perquè ells segueixin augmentant els seus beneficis. TMB és un exemple més.

Per això, des del PCPC aplaudim la proposta dels treballadors de TMB i aprofundim en la idea que el transport sigui gratuït pels aturats mentre estiguin desocupats, i a preus populars (als de 1995) per la resta de la ciutadania. Que es demostri que el transport públic és un transport amb vocació de servei social, i no un negoci en mans d’elits oligàrquiques alienes als interessos de la classe treballadora i les classes populars.

TOTS ELS USUARIS AMB LA LLUITA DELS TREBALLADORS DE TMB!

TRANSPORT GRATUÏT PELS ATURATS I A PREUS POPULARS (DE 1995) PER LA RESTA!

Barcelona 14 de febrer de 2012

Cèl·lula Salvador Guinot

La classe obrera ha de respondre lluitant fins liquidar el sistema capitalista

2012-02-14T02:03:00.000+01:00

El Govern de Mariano Rajoy ha donat el seu primer pas important en l'inici de l'aplicació de les polítiques que avui exigeix l'imperialisme europeu, amb capital a Berlín, per intentar remuntar la crisi estructural del sistema capitalista.

Aquesta crisi estructural, sense solució dins del sistema capitalista, està sent gestionada pels governs de torn dels diferents països, sotmetent a la classe obrera a un augment generalitzat de les condicions d'explotació fins ara vigents.

La lògica d'acumulació capitalista està en fallida. No hi ha cap perspectiva de recuperació de l'activitat econòmica en aquest sistema. Ningú discuteix les previsions d'una profunda depressió per a aquest any 2012, que tindrà com a conseqüència immediata un augment generalitzat de l'atur.

El govern Rajoy, que va ser escollit com a alternativa a l'anterior de la socialdemocràcia, sap perfectament el paper que té assignat i obeeix -com servil lacai- les ordres que rep del capital monopolista i financer. El discurs cínic de la preocupació d'aquest govern per crear ocupació no és més que una basta comèdia de la democràcia burgesa. El paper d'aquest govern no és altre que el d'afavorir un profund procés de destrucció de forces productives (més atur), que és com el sistema capitalista tracta de remuntar les seves crisis, sense descartar el recurs a la guerra arribat el moment.

En aquests mesos de govern s'ha donat un repartiment de papers entre govern i dels denominats agents socials protagonistes del pacte social. Així una part de les agressions al nostre poder adquisitiu i als nostres drets es van acordar prèviament a la taula del Pacte Social entre empresaris i dirigents sindicals, i l'altra part, la més descarnada, l'assumeix ara el govern Rajoy en solitari. Aquesta comèdia, en tots els seus actes, és una burla als interessos del poble treballador, al qual se li roben els seus drets i se li rebaixen de manera generalitzada els salaris i els seus drets laborals fonamentals.

El govern Rajoy seguirà per aquest camí mentre la classe obrera no s'aixequi en radical lluita de masses per derrotar les seves polítiques.

Mentrestant, els reformistes de tota mena, amb la seva persistent crida a trobar una sortida social a la crisi dins del capitalisme, no representen cap camí diferent en aquesta guerra de l'oligarquia contra la classe obrera. Les seves posicions de conciliació de classes, i d'acceptació de les regles de joc de la democràcia burgesa, els incorporen al bloc dominant que, d'una o altra manera, oprimeix i explota al poble treballador. Així ho va demostrar, en el seu moment, el govern de Zapatero, l'experiència del tripartit català o el govern de l'"esquerra plural" d'Astúries i el mateix Ajuntament de Còrdova que, governat per IU, va privatitzar serveis públics fonamentals…

A aquest atac generalitzat contra la classe obrera i contra el poble només es pot respondre organitzant la unitat combativa de la classe i el poble per la derrota del sistema capitalista, per la sortida de l'euro, de la UE i de l'OTAN, i per obrir un camí per a la conquesta del poder per la majoria treballadora. El sistema capitalista en fallida només pot oferir un futur de més pobresa i més violència al poble.

L'etapa actual es caracteritza per la necessitat de construir aquesta unitat combatent de la classe obrera i àmplies capes del poble treballador, en una lluita sostinguda de llarg desenvolupament temporal, en què les successives mobilitzacions i lluites aniran enfortint la seva mateixa capacitat de combat i la claredat dels objectius radicals de transformació.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya es proposa estar a l'altura de les circumstàncies, i assumeix el compromís de situar-se al capdavant d'aquestes lluites per canviar en el més breu termini de temps l'actualment desfavorable correlació de forces per al poble. Només la lluita conseqüent derrotarà el govern dels lacais de l'oligarquia i les seves polítiques.

La reforma aprovada suposa un atac sense precedents a la línia de flotació dels drets laborals:

- Abaratiment de l'acomiadament, fins a la seva gratuïtat en alguns casos.

- Nous mecanismes per a una rebaixa massiva dels salaris.

- Donar via lliure als Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO).

- Nous mecanismes de sobreexplotació de la joventut obrera.

- Lliurar a la patronal ingents quantitats de diners públics via bonificacions.

- Comença l'agressió contra les prestacions per desocupació.

- Avança en la privatització dels serveis públics d'ocupació mitjançant les parasitàries empreses de treball temporal (ETT).

- Intensifica la dictadura empresarial en matèria de jornada laboral, salari, i mobilitat funcional i geogràfica.

- Llança un atac mortal contra la negociació col · lectiva, facilitant la dictadura empresarial enfront dels convenis col · lectius i limitant la seva vigència, en la perspectiva de la seva desaparició.

Cap d'aquestes mesures té la més mínima possibilitat de millorar l'actual situació de la classe obrera, sinó al contrari, són totes elles mesures per abaratir el ja baix preu que la patronal paga per la força de treball, i per accentuar la dictadura de la patronal que permetrà imposar les més arbitràries condicions de treball a la classe obrera. Rajoy dóna un pas més enllà a la dictadura del capital.

Gairebé cinc milions i mig d'homes i dones en situació d'atur -que a final de l'any poden ser prop de sis milions-, són l'expressió del fracàs de totes les polítiques d'apuntalament d'aquest sistema capitalista decrèpit. La pobresa s'estén, milions de joves no tenen cap perspectiva de trobar feina en els propers anys frustrant l'etapa fonamental de la seva vida, una bona part de la població infantil té una alimentació deficitària que els marcarà per tota la seva vida, la dona treballadora pateix uns majors retallades de salari i una major precarietat amb horaris esgotadors, etc.

Per tot això, el Partit Comunista crida a tota la classe obrera, als sectors populars i a les desenes de milers de sindicalistes que honestament lluiten en el seu lloc de treball, a respondre amb contundència, i a denunciar davant la classe obrera a la direcció sindical pactista que obstaculitza l'organització d'una contestació massiva i decidida de la classe obrera amb la lluita diària en el seu lloc de treball.

Articular la unitat de la classe és avui una prioritat, la classe obrera no es pot dividir en funció de la sigla sindical en què s'organitza perquè debilita la seva capacitat de lluita. El PCPC crida a unir a tota la classe obrera en un sol front sindical classista i combatiu, que, amb la proposta de la convocatòria de vaga general com a revulsiu immediat per a la lluita, comenci per l'organització en els centres de treball, en els sectors productius, i en els barris i ciutats de COMITÈS per la UNITAT OBRERA del qual participin tots els treballadors i treballadores que des del rebuig al Pacte Social, assumeixin que l'única lleialtat que els ha de guiar és la defensa conseqüent dels interessos de la seva classe, i el dret a la seva participació democràtica i activa en totes i cadascuna de les decisions que els incumbeixen i determinen el seu futur.

Treballadors i treballadores:

- Organitzem Comitès per a la Unitat Obrera (CUO).

- Exigim la convocatòria de la Vaga General.

- Unim totes les lluites obreres i organitzem la solidaritat.

- Reaccionem amb contundència en cada lluita: o ells o nosaltres!

- Diguem alt i clar que en el capitalisme no hi ha sortida, que només el poder obrer i popular, que només el socialisme-comunisme trencarà les cadenes de l'explotació.

- Emprem tots els mitjans al nostre abast per respondre: assemblees, concentracions, mítings, manifestacions, octavetes, cartells, pintades. Per una àmplia agitació cridant a la lluita i exigint la vaga general.

- Guerra a la patronal i els seus governs, guerra al capitalisme.

NO AL FRACCIONAMENT SINDICAL, COMITÈS PER LA UNITAT OBRERA

VAGA GENERAL CONTRA EL CAPITAL JA

PER LA SORTIDA DE L'EURO, LA UE I L'OTAN

PEL SOCIALISME I EL COMUNISME

TOT PER A LA CLASSE OBRERA

SENSE EL NOSTRE TREBALL NO ES MOU UN ENGRANATGE, DEMOSTREM LA NOSTRA FORÇA

12 de febrer de 2.012

Acte antiimperialista de CJC/JCPC a Sabadell

2012-02-10T00:04:00.002+01:00

El conflicte sahrauí, solidaritat i lluita.

Divendres 17 de febrer a les 19h.

CSA " La Mekànica" (Carrer raval de Fora 27, Sabadell)

Amb les intervencions de:

Xavier Ferràndiz: Militant de CJC/JCPC

Buha Mahfud: Jove sahrauïa membre de "Joves Sahrauís a Catalunya "

Marcos Costa: Membre de "Sabadell Amb la Independència del Sàhara" i activista per la causa sahrauí.

CCOO: el brazo largo de la CES en el Mov. Obrero en España y América Latina

2012-02-09T23:52:00.000+01:00

Texto del Secretariado de Relaciones Internacionales del PAME

Es conocido que en los países de Europa, el movimiento sindical está bajo el control de la socialdemocracia, que, en colaboración con el capital manipula la voluntad combativa de los trabajadores.

Muchos luchadores de los sindicatos clasistas de los países de Europa, que vinieron a nuestro país y hablaron con los cuadros del PAME, nos han dado datos de la acción de estos lideres sindicales vendidos.

Un ejemplo significativo son las Comisiones Obreras (CCOO) de España, que, hasta el final de la década de los ´80 era una organización sindical y a continuación se mutó en un mecanismo del capital contra la clase obrera de España y con una misión especial por parte de la Confederación Europea de Sindicatos contra los pueblos de América Latina. Por esa acción, las CCOO fueron premiadas por la CES, que, en su último congreso, que tuvo lugar en mayo de 2011 en Atenas, eligió como presidente a Ignacio Fernández Toxo, secretario general de las CCOO.

Unas palabras sobre la historia de la organización

Las Comisiones Obreras se fundaron en España a lo largo de la dictadura de Franco, como organización sindical ilegal. Resistieron a la represión dura (con muchos obreros asesinados, torturados, encarcelados, exiliados y despedidos) y gozaban del respeto y del apoyo de la mayoría de los trabajadores.

Para CCOO, el respeto a las decisiones de las asambleas de los trabajadores era una ley.

La democracia de la base de los trabajadores convirtió a las CCOO una organización sindical masiva, a pesar de la represión fascista.

Los grandes éxitos y las conquistas que fueron reivindicados por la clase obrera, respecto a los convenios colectivos de trabajo, la higiene, la seguridad y la seguridad social (salud y pensiones) etc, fueron fruto de luchas grandes y duraderas y de huelgas duras que se realizaban en los espacios de trabajo. CCOO, hasta mediados de la década de los ´80 era un sindicato clasista.

Con el “Acuerdo Nacional de sindicatos, del capital y del gobierno”, que fue firmado por el lider de CCOO el año 1983, comienza el proceso de minación del sindicalismo clasista en España.

Hacia los ¨agentes sociales¨

Un ejemplo que muestra el cambio de la manera de funcionamiento del sindicato en aquella época, con pretexto el “Acuerdo Nacional” es el siguiente: Las CCOO realizaron, principalmente en Cataluña, asambleas en todos los lugares de trabajo, para que los trabajadores decidieran si era importante que se firmara dicho acuerdo. La gran mayoría (después del cálculo de votos) respondió NO a la firma pero el cuadros de CCOO en Cataluña, José Luis López Bulla, que representaba a los trabajadores de Cataluña, votó que SÍ en Madrid, bajo la presión de los lideres de CCOO.

Hoy, los que toman decisiones en CCOO no son sus miembros, que todavía, una gran mayoría de ellos son luchadores del sindicalismo clasista, en comparación con los líderes no- comprometido de sus sindicatos.

Hoy, CCOO no se pueden determinar como un sindicato clasista, puesto que ha abandonado esta terminología y ahora utiliza los ¨agentes sociales¨ en vez de hablar de clases sociales, o sea utiliza (y no sólo respecto a este asunto) la terminología de la patronal.

Las finanzas del sindicato se basan a un grande porcentaje (mucho más del 70%), a las subvenciones de varios tipos que obtienen las CCOO de la patronal, de varias fuentes estatales (municipales, regionales, gubernamentales y europeas) y de varios institutos que justifican la presencia y el pago de programas lúdicos.

Obtiene dinero de la patronal y despide a los trabajadores

Por ejemplo, del Presupuesto General del Estado, las CCOO obtienen cada año más de 10millones de euros. Los lideres de estos sindicatos, participando desde hace años en negociaciones, colaboraron, en nombre de la “paz social” y de la colaboración de clases, obteniendo a cambio sus grandes subvenciones.

Aunque la forma más asquerosa de recolección de fundos para las CCOO es la siguiente: Cada vez que la patronal despide a un trabajador, las CCOO toman una cierta cantidad de dinero (que está previamente acordada), por la patronal, con pretexto de utilizarla en los gastos judiciales del sindicato. Dicho de otro modo, en la práctica, el sindicato facilita los despidos, puesto que, si hay más despedidos, el sindicato obtendrá más dinero (y no hablamos de cantidades pequeñas, se trata de millones). Estos sindicatos observaron pasivamente el aumento del paro y contribuyeron a miles de despidos, firmando muchos EREs (mecanismos de regulación del trabajo, por medio de los cuales, los patrones flexibilizan más las relaciones laborales).

Aparte de esto, cada año, las CCOO reciben cientos de millones de euros por la UE, por los planes llamados “Plan de Ayuda” y “Plan de Solidaridad” en América Latina, que son seminarios lúdicos, anuncios en las publicaciones de los sindicatos de América Latina (como, por ejemplo, la segunda página del instrumento mensual de la PIT-CNT de Uruguay y en la revista de las mujeres de la CGT del Perú) o incluso como ayuda (apoyo) para que se realicen congresos etc. Es lo que inicialmente referimos, el brazo largo de la CES en América Latina, en favor de las multinacionales europeas.

Unos ejemplos significativos del ascenso de los cuadros superiores en CCOO:

Antonio Gutiérrez se convirtió, desde el puesto del cuadro superior de las CCOO, en diputado del PSOE y votaba en favor de las medidas anti laborales que tomó la socialdemocracia. José María Fidalgo, sucesor de Antonio Gutiérrez, era uno de los que firmaron (junto con 49 empresarios) el texto sobre “la Transformación de España”, que señala las medidas anti obreras que el capitalismo quiere imponer y apoyó la campaña reciente del Partido Popular, para que se convirtiera en el partido gobernante. Juan Coscubiela, que, por 13 años fue un cuadro superior de las CCOO en Cataluña, es profesor en la Universidad de Jesuitas, donde se enseña a los hijos de la burguesía a que se vuelvan empresarios.

Compra de conciencias

La compra de conciencias no se limita sólo a unos determinados casos, sino que están contaminados (a lo largo de los años) la mayoría de los cuadros del sindicato. El caso más escandaloso fue lo de la secretaria general del CONFIA (sector financiero de las CCOO). Tal como se reveló de forma judicial, dicha sindicalista fue sobornada por la patronal con muchos millones de euros, para que se firmara convenios colectivos en las Cajas de Ahorro y Bancos, con los que se derrumbaron los derechos sindicales y laborales conquistados.

El año 2011 se aumentó la edad-límite de jubilación de los 65 a los 67 años y también se disminuyó el computo de la jubilación. Todo bajo la firma de los cuadros-líderes de CCOO, junto con UGT (la confederación controlada por los socialdemócratas). En este punto se tiene que señalar que, en ciertos países de Europa hay más de una Confederación de Obreros, que expresan unas corrientes correspondientes en el movimiento sindical.

CCOO, juntas con UGT, empezaron a participar en los consejos de administración de las cajas profesionales, como en SEAT, y la SEAT facilita el cambio periódico de coches privados de los cuadros sindicales de CCOO. En SEAT, el año 2005, las CCOO firmaron un acuerdo sobre el despido de 600 trabajadores.

Para completar su sumisión al sistema burgués, los cuadros de CCOO abandonaron a los miles de trabajadores despedidos. El caso más extremo fue en el sector de la Telefonía, donde apoyaron la disminución de miles de puestos de trabajo (de 75.000 empleados pasaron a 36.000 y ahora las CCOO aceptan su disminución hasta los 6.000).

Una huelga en tres años

Los últimos 3 años, las CCOO han convocado sólo una huelga general, el 29 de septiembre de 2010, sin voluntad alguna de que tuviera éxito. Lo mismo pasa en la mayoría de las concentraciones que ellas organizan. Un ejemplo: En dicha huelga, en la región de La Rioja, los cuadros locales de CCOO asistieron a la concentración en el mercado central Merca Rioja, donde acordaron con la policía que les dejara ser fotografiados en la cabeza de la concentración y, a continuación, cuando dichos cuadros se fueron, la policía golpeó a los huelguistas.

El mapa sindicalista de España es complicado. Aparte de las CCOO y la UGT hay confederaciones independientes a nivel regional (País Vasco, Galicia, Cataluña etc) que sí tienen una orientación clasista, sin embargo, coexiste el elemento nacionalista. Los anarcosindicalistas (CNT), antes de la dictadura de Franco, tenían una presencia intensa, pero hoy tienen muy poca influencia.Y varios oportunistas han montado los llamados “sindicatos alternativos”, que se trata de un pequeño número de sindicatos en grandes empresas.

La participación de los sindicalistas de España en actos organizados por la FSM, como el día de acción del 3 de octubre de 2011, con movilizaciones en varias ciudades, contribuye al conflicto ideológico entre los sindicalistas de clase, y los de la socialdemocracia y del oportunismo.

A pesar de las dificultades, un hecho positivo es la tentativa de los jóvenes luchadores a recomponer un frente sindical clasista en España, siguiendo el ejemplo del PAME

Acte de CJC/JCPC a Barcelona

2012-01-31T17:12:00.000+01:00

Acte organitzat per el col·lectiu de CJC/JCPC Barcelona Nord

Divendres 10 de Febrer a les 19:00 h. us esperem al Centre Civic d'El Coll

"el CAPITALISME: un CÀNCER a EXTIRPAR

MÉS que una OPCIÓ, una NECESSITAT!"

Acte del PCPC i Lleida Treballadora sobre la monarquia

2012-01-31T17:10:00.002+01:00

Del 15M al Fòrum Social, caminant cap el no res

2012-01-31T17:04:00.000+01:00

Després de la gran manifestació del passat dissabte contra les retallades i les privatitzacions, vull fer una crítica raonada al manifest del Fòrum Social Català a la manifestació d’aquest 28 de gener i sobretot davant la docilitat de l’esquerra revolucionaria davant els seus plantejaments. Podeu consultar el seu manifest i la llista de signants.

Després de que l’anomenat “Moviment del 15M” o “#spanishrevolution” sembla ser que ha reduït la seva capacitat de mobilització a uns quants barris i viles de Catalunya, pren el relleu mobilitzador el Fòrum Social Català, l’altermundisme dels primers anys del segle XXI. Però la diferència entre els plantejament d’ambdós moviments és mínima per no dir inexistent, plantegen un model de mobilitzacions i lluita que en cap moment proposa la necessitat de situar el conflicte dins el marc de la lluita de classes. És una opció legítima, ideològica, no la comparteixo però.

La manifestació ha estat un èxit, tot i el mal temps, el bloc del FSC i el de la Plataforma Contra les Retallades i de CCOO-UGT varen aplegar unes 100.000 persones. Es pot afirmar que tot l’espectre ideològic català a l’esquerra (i no tant a l’esquerra) del tàndem PP-CiU hi era present. A aquesta manifestació hi ha assistit tota l’esquerra del país des del PSC i UGT fins a l’extrema esquerra sindical i política antisistema, passant per ONG, associacions cristianes i de molts altres tipus, la gran majoria de l’òrbita del PSC-ICV, fins i tot, la jornada reivindicativa, va tenir el suport de Ciutadans.

Fins aquí, la meva opinió no pot ser altra que positiva, però si es fa el “mapa” de la mobilització, veiem de la existència d’un bloc “institucional” amb un discurs clarament socialdemòcrata i un altre bloc no institucional amb un discurs clarament... socialdemòcrata, el primer plat i el segon son el mateix si fa no fa, només canvia el nom i la presentació. La gran pregunta doncs és, on eren els i les revolucionàries?, on es manifestaren? on es van veure de manifest les seves reivindicacions i propostes? Enlloc.

Em sorprèn com, organitzacions que es reclamen del marxisme i de la revolució assumeixen, signen i donen suport els següents postulats:

1. El problema no és el capitalisme, el problema és el neoliberalisme. En resum, hi ha un capitalisme dolent i un capitalisme bo.

2. Vivim un “estat del benestar precari”. Es desprèn que el model és l’estat del benestar estil nòrdic, sense considerar, és clar, el caràcter històric i funcional del que es va anomenar estat del benestar, bandera de la socialdemocràcia europea dels 60, 70 i 80.

3. La desigualtat provocarà una fractura social que s’ha d’evitar. Novament el missatge de la necessitat d’un capitalisme bo, i la declaració de principis de que cal evitar qualsevol ruptura.

4. La ciutadania és el subjecte mobilitzador. Òbviament cal superar el concepte classe, ja que el problema no és el mode de producció ni el caràcter de classe de l’estat, no existeix la lluita de classes, tot és un problema de gestió i d’un mal repartiment, cal reequilibrar el capitalisme, i el ciutadà, és igual que sigui un assalariat , un botiguer o un gran empresari, si vol un mon millor s’ha de mobilitzar.

Aquest posicionament ideològic i el seu corresponent anàlisi de la realitat no és estrany a organitzacions cristianes, a ATTAC, a ONG com Intermón, i a associacions diverses de la òrbita del PSC i d’ICV. Però no deixa de sobtar-me com organitzacions polítiques, sindicals i de barri, que es reclamen del marxisme, que es manifesten contraries al capitalisme i, fins i tot, que es consideren revolucionàries, mantenen la submissió a aquests postulats.

La qüestió no és senzilla, considero que aquells que diuen ser anticapitalistes i revolucionaris ho diuen sincerament. Llavors per què assumeixen postulats socialdemòcrates? Perquè no es rebel·len davant aquesta corrent de “bonrotllo” quinzeemero, oenegero i altermundista?

Per mi és un misteri encara sense resoldre.

Per mi encara és un misteri major, aquesta febre posmoderna consistent en que a les manifestacions no hi poden haver símbols de partits i sindicats. O sigui, la formalitat burgesa de la llibertat d’expressió i manifestació, la llibertat conquerida de poder manifestar tranquil·lament la teva ideologia i propostes polítiques, ja no es “guai”. Ara ser unitari és invisibilitzar-te i uniformar-te amb una massa anònima que, curiosament, ni qüestiona el sistema, ni el vol destruir i ni molt menys el vol superar.

Curiosament les persones que estem organitzades per acabar amb el capitalisme, per fer una revolució, allà on creiem que ho podem fer millor, ens hem d’amagar dins de programes i propostes reformistes! Increïble, fixeu-vos en el manifest, l’únic tros en negreta és el que “crida a manifestar-se sense banderes ni sigles”, i el conjunt de l’esquerra revolucionària, antisistema o anticapitalista, és igual com li vulguem dir... PAM! De quatre potes, a manifestar-se amb la “ciutadania” contra el “neoliberalisme” per “una societat més justa” i “un estat del benestar de debò”.

Ara més que mai, quan el capitalisme, en la senilitat imperialista, està en una crisi estructural de la que només pot sortir augmentant salvatgement l’explotació de la classe obrera, reprimint qualsevol dissidència, desmantellant el sector públic, proletaritzant a cada cop majors sectors de la petita burgesia i estenent arreu del món guerres de saqueig, com ha passat amb el genocidi de Líbia; a la nostra esquerra només se li acudeix reclamar un capitalisme humà.

Els i les comunistes no podem assumir la ideologia de l’enemic, ni el seu llenguatge, ni la seva caracterització de la realitat. Necessitem situar a la classe obrera com a centre de la lluita, situar la lluita de classes com a motor de la història i la necessitat d’avançar cap a la revolució socialista-comunista com a únic camí de futur per a les majories, d’aquest país, d’Europa i del món. Totes les lluites, ja sigui en defensa dels drets adquirits, ja sigui per reformes concretes i immediates, han de tenir en la classe i en la confrontació d’antagònics els marcs d’actuació, superant definitivament discursos i projectes del capitalisme.

Ferran Nieto, militant del PCPC

Trenquem amb les direccions sindicals, organitzem-nos per a la lluita

2012-01-27T17:44:00.001+01:00

El dia 25 de gener la cúpula sindical traïdora, de CCOO i UGT va tornar a signar un acord lesiu per a la classe treballadora. En aquesta ocasió un acord sobre pujades salarials que se situa en el 0,5% quan l'IPC de l'any 2010 va ser del 2,4% i amb clàusula de despenjament amb el que és possible que no s'arribi aplicar realment ni aquest 0,5%.

Des del PCPE portem temps advertint que de la crisi estructural del Capitalisme no hi ha sortida favorable a la classe obrera que no sigui la d'enviar a l'escombriaire de la història al sistema d'explotació capitalista. Així com que l'única sortida és l'organització i la lluita de les classes treballadores en la perspectiva del Socialisme. Aquesta nova volta de rosca no fa més que demostrar el nostre anàlisi.

I és que a la burgesia i als seus successius governs no els preocupen els cinc milions quatre-cents mil persones sense ocupació, no els preocupa la pèrdua constant de poder adquisitiu del poble treballador, no els preocupa que alguna persona pugui trobar-se al carrer per que el banc li hagi robat el seu habitatge, no els preocupa que una persona pugui no ser atesa en un centre sanitari, no els preocupa l'alt grau d'analfabetisme funcional ni l'engruixat fracàs escolar dels fills i filles de la classe treballadora, en definitiva no els preocupa gens ni mica la misèria a la qual a grans passes se'ns va portant per que són conscients que només així podran remuntar la seva crisi. No hem d'oblidar que la burgesia sí té consciència de classe i està perfectament organitzada.

En canvi, la classe treballadora, que durant dècades de lluites organitzades des del sindicalisme de classe hi havia assolit importants conquestes socials veu ara com les seves organitzacions es tornen estèrils per a la lluita, quan no còmplices de les reculades.

Això és degut en gran mesura a la influència de la ideologia burgesa en el si de les organitzacions obreres, que va introduir fa ja massa temps el concepte de Pacte Social i de coresponsabilitat davant la crisi. Però també a la traïció de tota una capa de dirigents que, acomodats en les estructures de les direccions sindicals actuen deslligats dels interessos de la classe a la qual diuen representar.

Només hem d'observar el poc que hem trigat, després de les eleccions, a veure com de nou les estructures confederals de CCOO i UGT han acordat un nou pas enrere en les condicions de vida i de treball, mentre segueixen tendint la mà al nou govern per entrar en un nou procés de concertació social que sota el paraigua de “per l'ocupació” tots sabem el que significarà: més atur i més salaris de misèria.

Tot aquest escenari ens porta a un atzucac, on a cada renúncia sindical li succeeix una nova exigència patronal i un nou descontentament entre els treballadors i treballadores que miren cada vegada amb més recel a totes les organitzacions sindicals. Provocant amb això una enorme dificultat d'organització i de lluita.

Però hi ha un camí per lluitar contra les mesures lesives imposades pels governs de la burgesia en connivència amb els dirigents sindicals traïdors. El PCPE crida al conjunt de delegats i delegades sindicals, a tota l'afiliació de tots els sindicats i als treballadors i treballadores en general a la insubmissió a aquests acords. Cridem a organitzar Comitès per a la Unitat Obrera (CUO), estructures assembleàries de base a nivells d'empresa i territorials sense importar l'afiliació sindical de cadascú, i que tinguin com a objectiu aixecar una mobilització sostinguda amb l'horitzó de la Vaga General.

SI ELLS SIGNEN RECULADES I PAU SOCIAL

RESPONGUEM AMB UNITAT I LLUITA DE CLASSES

Contra les retallades i les privatitzacions del capital, Vaga General!

2012-01-26T14:42:00.001+01:00

Octaveta contra les retallades, privatitzacions, cridant a la vaga general i la sortida de la Unió Europea

Només la mobilització i l’organització de la classe obrera, dels obreres i obrers actius i aturats, del jovent estudiant i dels i les pensionistes podrà aturar les brutals agressions del capitalisme.

Volen que la classe obrera pagui la seva crisi estructural augmentant l’explotació, saquejant el poc patrimoni públic que queda i precaritzant les nostres vides.

La classe obrera ha d’exigir la convocatòria immediata d’una vaga general.

Som nosaltres els qui fem funcionar les màquines, nosaltres qui transportem les mercaderies, nosaltres servim i atenem.

Res no funciona sense nosaltres! Aturem el país! Exigim la vaga general!

El capitalisme no ens pot oferir res, el capitalisme no és humanitzable ni reformable. Només el socialisme-comunisme pot respondre a les necessitats de la majoria.

La sortida de la Unió Europea, la retirada de l’Euro i l’abandó de l’OTAN, en definitiva, la sortida del nostre país de totes les estructures de l’imperialisme ens permetrà dotar-nos de les eines necessàries per viure en progrés i en pau.

La Unió Europea és el projecte de la oligarquia, la Unió Europea no està al servei de la classe obrera, la Unió Europea no és reformable.

Partit Comunista del Poble de Catalunya

CJC/Joves Comunistes del Poble Català

Manifestació contra les retallades antipopulars

2012-01-24T02:27:00.003+01:00

CONTRA LES RETALLADES...

ORGANITZEM UN FRONT OBRER I POPULAR

PEL SOCIALISME

Nou Comitè Intercomarcal del PCPC a Ponent

2012-01-23T18:44:00.001+01:00

Avui 22 de Gener s´ha constituit el nou Comitè Intercomarcal del Partit Comunista del Poble de Catalunya de les Terres de Lleida encapçalat per Josep Maria Baró i París, que ha estat escollit com a nou responsable polític del PCPC. Baró, que fins ara havia estat responsable d´organització del PCPC a Ponent, tindrà la missió de desenvolupar l´activitat del partit en l´actual fase de crisi estructural del sistema capitalista que es troba en plena fase de descomposició.

Baró pren el relleu al veterà combatent republicà Rodrigo Moreno, que havia assumit la responsabilitat provisionalment per un any per motius de reorganització del PCPC. En l´acte de relleu ha estat present Miguel Guerrero, Secretari General del PCPC i Sisco García, membre del Comitè Executiu del PCPC i membre del Comitè Central del PCPE.

Les responsabilitats d´organització, finances, agitació-premsa-propaganda, política municipal, etc seran exercides per altres membres de l´organització.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

En aquesta reunió s´ha fet un anàlisi sobre la situació política actual caracteritzada per una crisi estructural del sistema capitalista que ha posat en el punt de mira a la clase treballadora i a les clases populars per tal que com a víctimes paguin els plats trencats de la mateixa. La classe política institucional, ja sigui la dreta governant del PP-CiU com les forces reformistes del capital ara a l´oposició, representen a les diverses faccions del sistema i en aquest sentit són alumnes obedients a l´hora d´aplicar les receptes que els hi marqui la Unió Europea, el FMI, Banc Mundial...

Davant d´això el PCPC treballa per enfortir-se i així poder influir en la necessitat d´impulsar un ampli moviment republicà antiimperialista i anticapitalista que pugui ser un referent de classe i d´aquesta forma poder visualitzar en un futur l´opció dels pobles: el Socialisme.

El PCPC intensificarà la seva feina ideològica i agitativa per tal de desenmascarar als reformistes que intenten enganyar a la majoria social que pateix les retallades socials i l´eliminació de l´estat del benestar de que el sistema capitalista és reformable i humanitzable. Els i les comunistes del PCPC creiem en canvi que la única sortida digna per a la classe treballadora i les classes populars és el socialisme.

Partit Comunista del Poble de Catalunya - Ponent

Nota del govern cubà sobre la mort de Wilman

2012-01-22T14:59:00.001+01:00

A las 18:45 horas del 19 de enero falleció en Santiago de Cuba el recluso común Wilman Villar Mendoza, en la sala de cuidados intensivos del hospital Clínico Quirúrgico “Doctor Juan Bruno Zayas”, a causa de fallo multi-orgánico secundario a un proceso respiratorio séptico severo, que llevó al paciente a un shock por sepsis.

Esta persona había sido remitida con urgencia el pasado 13 de enero del centro penitenciario “Aguadores”, al hospital provincial “Saturnino Lora”, al presentar síntomas de una neumonía severa del pulmón izquierdo, recibiendo todas las atenciones para este tipo de afecciones, aplicándosele ventilación y nutrición artificial, fluidoterapia, hemoderivados, apoyo con drogas vasoactivas y antibióticos de amplio espectro de última generación.

El hospital clínico quirúrgico “Juan Bruno Zayas”, donde falleció, es uno de los centros hospitalarios de mayor nivel en la región oriental y su sala de terapia intensiva cuenta con una gran experiencia en la atención al paciente grave.

Villar Mendoza residía en el municipio Contramaestre, provincia Santiago de Cuba y cumplía sanción de privación de libertad desde el 25 de noviembre del año 2011, por los delitos de Desacato, Atentado y Resistencia.

El hecho por el que fue sancionado se produjo durante un escándalo público en el que agredió y provocó lesiones en el rostro a su esposa, ante lo que su suegra solicitó la intervención de las autoridades y al acudir agentes de la PNR se resistió y los agredió.

Sus familiares más allegados estuvieron al tanto de todos los procedimientos que se emplearon en su atención médica, además de reconocer el esfuerzo del equipo de especialistas que lo atendió.

En relación con este hecho, desde hace varios días agencias de prensa extranjeras, en particular de Miami, vienen promoviendo una intensa campaña internacional difamatoria, en contubernio con elementos contrarrevolucionarios internos, que presentan a Villar Mendoza como un supuesto “disidente” que falleció tras realizar una huelga de hambre en prisión. Al respecto se disponen de abundantes pruebas y testimonios que demuestran que no era un “disidente” ni estaba en huelga de hambre.

Wilman Villar después de haber cometido el delito, por el cual fue procesado en libertad, comenzó a vincularse con elementos contrarrevolucionarios en Santiago de Cuba, quienes le hicieron creer que su presunta pertenencia a los grupúsculos mercenarios le permitiría evadir la acción de la justicia.

Cuba lamenta la muerte de cualquier ser humano; condena enérgicamente las burdas manipulaciones de nuestros enemigos, y sabrá desmontar esta nueva agresión con la verdad y la firmeza que caracteriza a nuestro pueblo.

2012-01-20T15:10:00.002+01:00

Els CJC/Joves Comunistes del Poble Català tenim el plaure de presentar els nous blogs d'alguns dels col·lectius organitzats al territori i universitats de Catalunya.

Barcelona:
http://jcpcbarcelona.blogspot.com
barcelona.jcpc@gmail.com

Universitat Autònoma:
http://jcpcuab.blogspot.com
cjc.jcpc.uab@gmail.com

Barcelonès Nord:
http://jcpcbarcelonesnord.blogspot.com
barcelonesnord.jcpc@gmail.com

Vallès:
http://comunistesdelvalles.blogspot.com
valles@comunistes.org

Osona:
http://comunistesosona.wordpress.com
osona@comunistes.org

Tarragona:
http://jcpctarragona.blogspot.com
tarragona@comunistes.org

La plàcida mort d'un miserable

2012-01-19T16:52:00.001+01:00

El diumenge 15 de gener va morir plàcidament a la seva casa Manuel Fraga Iribarne, president-fundador del Partit Popular, ministre durant la dictadura militar franquista i pilar fonamental de l'estratègia de dominació de l'oligarquia sobre la classe obrera i els pobles d'Espanya fins a la seva mort.

Per part de l'estat burgès i tots els mitjans de comunicació al seu servei, la figura de Manuel Fraga ha estat venuda com la d'un "demòcrata". La seva participació en la redacció de la ponència constitucional és el fet en el qual fonamenten aquesta afirmació. Pels i les comunistes que sempre vam dir NO a la Constitució del 78 per burgesa i monàrquica, aquest fet no fa més que certificar-nos la continuïtat entre tots dos règims burgesos.

I és que Fraga va ser una de les persones que van fer possible la transició del règim franquista militar al règim parlamentari, de la dictadura terrorista de la burgesia a la dictadura parlamentària de la burgesia.

La figura de Fraga evidencia la continuïtat de poders entre una forma de govern burgès i una altra, demostra la farsa de la transició i assenyala a la classe obrera i els sectors populars que la lluita ha d'anar més enllà d'aconseguir una quota de participació al parlament burgès, doncs sempre ha de marcar-se l'objectiu de destruir el poder burgès i proclamar el poder de la classe obrera.

Precisament l'actual govern d'Espanya és exercit pel partit que va fundar Manuel Fraga, el Partit Popular, que està aplicant amb duresa una àmplia bateria de mesures que destrueixen gran part dels drets laborals i socials aconseguits mitjançant la lluita organitzada de la classe obrera, la joventut i els sectors populars durant els anys de plom de la Transició en els quals Manuel Fraga va ser Vicepresident del Govern i Ministre de Governació

És necessari conèixer realment la figura de Fraga per esbudellar l'actual democràcia burgesa, que corona com a “demòcrata” i defensor de la seva constitució a aquest pocavergonya, precisament perquè professa els seus mateixos principis.

Julián Grimau García: patriota i comunista al servei del poble.

Manuel Fraga exerceix un paper fonamental en la condemna i posterior assassinat de Grimau, ja que com a Ministre d'Informació declara en el primer moment que les tortures i el posterior intent d'assassinat després de la detenció de Grimau (en ser llançat per la Brigada Polític Social des del segon pis de l'edifici on estava custodiat) no es corresponen amb l'exquisit tracte que rep en dependències policials, resultant que les greus lesions són producte que el propi Grimau es va encimbellar a una cadira, va obrir la finestra i es va llançar per ella de forma “inexplicable” i per voluntat pròpia.

El dijous 18 d'abril de 1963, Julián Grimau és condemnat a mort per un tribunal militar i l'endemà passat, el 20 d'abril és assassinat per un escamot d'afusellament. Dirigent del Partit Comunista d'Espanya a l'interior, Julián Grimau García va ser l'ultim antifeixista condemnat a mort per delicte de rebel·lió militar, 24 anys després d'haver finalitzat la guerra nacional revolucionària.

Enrique Ruano, estudiant antifranquista.

El 17 de gener de 1969 és detingut a Madrid l'estudiant de dret Enrique Ruano per llançar propaganda política al carrer i posteriorment és conduït a comissaria. Tres dies després és assassinat en ser llançat des del setè pis d'un edifici per torturadors de la Brigada Polític Social.

Manuel Fraga des del seu lloc de Ministre d'Informació prepara un muntatge amb la col·laboració del diari ABC, dirigit en aquell moment per Torcuato Lucca de Tena on presenten un supòsit diari d'Enrique Ruano en el qual s'expressaven idees suïcides i que va ser publicat per avalar la teoria d'un suïcidi en lloc d'un assassinat polític.

3 de març de 1976. La classe obrera ni oblida ni perdona.

El 3 de març de 1976, la policia armada assassina a cinc treballadors en el marc d'una sèrie de mobilitzacions obreres a Vitòria-Gasteiz. Manuel Fraga es trobava en aquests temps al capdavant del Ministeri de Governació i de ell depenien directament les Forces d'Ordre Públic que van disparar sobre els treballadors, matant a cinc d'ells i ferint indiscriminadament a centenars.

Els herois d'aquella tràgica jornada són els següents:

Pedro María Martínez Ocio, treballador de Forjas Alavesas, assassinat als 27 anys.

Francisco Aznar Clemente, forner i estudiant, assassinat als 17 anys d'edat.

Romualdo Barroso Chaparro, treballador de Agrator, assassinat als 19 anys d'edat.

José Castillo, treballador de Basa-Grup Arregui, assassinat als 32 anys d'edat.

Bienvenido Pereda, treballador de Grupos Diferenciales, assassinat als 30 anys d'edat.

Poc temps després pronuncia la cèlebre frase "el carrer és meu", en referència a la prohibició que les organitzacions obreres es mobilitzin durant el 1º de Maig de 1976.

La impunitat amb la qual ha mort Manuel Fraga contrasta amb la indignitat dels milers de republicans assassinats durant la guerra pel franquisme del que Fraga va formar part en anys posteriors. Contrasta amb la repressió que va sofrir la classe obrera i els sectors populars durant la dictadura i la transició. I contrasta també amb el paper jugat per Fraga una vegada mort el dictador, valedor del paper que els seus hereus polítics juguen avui dia quan gestionen els ressorts de la dictadura del capital.

Manuel Fraga Iribarne, al cap i a la fi va ser un obedient i servicial alt càrrec de la dictadura, descendent directe d'aquella Espanya que un redactor del periòdic comunista Món Obrer definia al juliol de 1936 com la dels eterns salvadors d'Espanya que no han fet una altra cosa que asfixiar-la; els cacics, els terratinents, els capellans més reaccionaris i els militars oportunistes… quan ens deixaran respirar en pau?

Pel PCPE i els CJC, la mort de Fraga no és motiu de satisfacció. Aquest miserable ha mort plàcidament sense ser jutjat, no podem estar contents d'això.

Aquest és un moment per llevar la careta a la democràcia burgesa, deixant en evidència la seva connivència amb els caps feixistes que van governar el nostre país durant 40 anys.

Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE)

Colectivos de Jóvenes Comunistas (CJC)

[UAB] Acte sobre el sindicalisme de classe i la situació a Grècia

2012-01-15T15:43:00.002+01:00

Històrics sindicalistes signen manifest per a la vaga general

2012-01-13T14:49:00.000+01:00

Els signants del present escrit, veterans sindicalistes cofundadors de CC OO, venim expressant els nostres desacords amb la política de concertació que des de diverses dècades vénen practicant els nostres dirigents, juntament amb els de UGT, la patronal i els governs de torn, el mateix del PSOE, del PP, com a Catalunya de CiU i abans el Tripartit.

Aquesta política de pactes, de contrareformes, ha portat als treballadors a la fallida arruïnant a quantes millores de llibertat sindical i de béns materials havien arrencat aquests al feixisme de la dictadura franquista, amb elevadíssims costos i sacrificis de tot tipus. En la primavera de 2011, aquests signants van promoure la recollida de signatures massives en un document on s'assenyalaven les més importants de les reivindicacions minvades i perdudes; el nostre escrit de queixa va ser lliurat al titular de la Secretaria General de la CONC sense que a dia d'avui s'hagi tingut en compte.

No solament persisteix el que dèiem en aquell escrit, fins a en el plànol internacional s'ha abandonat la solidaritat internacionalista i s'arriba a la paranoia de recolzar la invasió imperialista a Líbia. Avui ens trobem en un escenari intern encara més caòtic, immers en la ofensiva de retallades socials i pujades d'impostos col·locats per la plutocràcia del PP i de CiU a Catalunya. Patim 5 milions d'aturats (700.000 de Catalunya), congelacions salarials generals, de les pensions, atur del 50% en la joventut, i una sanitat cada vegada més insuficient que situa als malalts en llargues llistes d'espera, donant-se casos de defunció per escassa assistència mèdica. És en aquest context terrorífic en el qual la dreta oligàrquica catalana i espanyola està reimposant retallades sobre el que ha quedat de les retallades anteriors del PSOE.

Per aprofundir en això se situa una nova reforma laboral del que els va quedar pendent per suprimir en les últimes reformes, sobretot de la de 2010; en concret per acabar amb la negociació col·lectiva, per facilitar la desestructuració definitiva de la organicitat, i donar via lliure a la impunitat del sindicalisme groc. Les reformes anteriors no van crear ocupació, sinó més atur, perquè aquestes responen, com la que ens presenten ara, als interessos de l'oligarquia imperialista de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional.

Les mesures últimes aprovades pel Govern del PP, anticipades a Catalunya per CiU, no donen cap esperança a reactivar l'economia del país. Els ingressos econòmics per el futur els confien a una política tributària orientada en exclusiva sobre la població assalariada i sobre la fiscalitat; contra els pensionistes amb un creixement del 1% enfront de la pèrdua de l'IPC del 2,4%, sense cap mesura per gravar a les grans fortunes i, com ho va fer anteriorment Zapatero, amb l'objectiu central de l'abaratiment del preu de la força de treball.

Fins ara la direcció sindical de CCOO s'ha limitat a l'elaboració d'un extens document d'anàlisi d'aquestes retallades per, juntament amb la UGT, posar-se a negociar amb la patronal la nova reforma laboral, sense una actuació de fermesa al rebuig per anar a la mobilització. CCOO no pot adoptar una actitud contemplativa esperant que el Govern ho imposi per decret perquè això suposa l'acceptació encoberta, que és el mateix que persegueix la CEOE.

Nosaltres, com a afiliats, com a veterans sindicalistes cofundadors d'aquesta organització sindical, exigim la reuptura formal de la política de concertació que ha arruïnat al sindicalisme de classe que li va donar prestigi a les CCOO que nosaltres regentàvem. Exigim, sense cap dilació, la convocatòria d'una VAGA GENERAL mitjançant la crida per a això a totes les forces sindicals i polítiques d'esquerres, a fi d'aturar aquest cúmul d'agressió que estem rebent.

Ens dirigim a tots els treballadors i treballadores, als càrrecs sindicals d'empresa i a totes les estructures de les diferents organitzacions sindicals, tant de rams com a territorials perquè recolzin l'acció.

Els signants: Luís Romero Host, construcció; Juan Navarro García, fusta; Esteban Cerdán Francés, metall; Francisco Liñán Muñoz, construcció; Ramiro Perea Cazorla, fusta; Enrique Crusat de Abaria, energia; Adrián Risquez García, transport; Pedro Cuadrado Asensio, metall; Julián Méndez Rodríguez, fusta; Luís Ballesteros Ballesteros, construcció; Antonio López Martínez, energia; Mauricio Santacruz Mora, química; Manuel Blanco Sánchez, metall; Manuel González Fernández, metall; Francisco Cano Muñoz, construcció; Miguel Guerrero Sánchez, energia.

Barcelona, 11 de Gener de 2012.

Crida a la solidaritat amb els treballadors de l'acer grecs

2012-01-11T18:21:00.000+01:00

La Federació Sindical Mundial fa una crida a totes les organitzacions sindicals del món per expressar la seva solidaritat militant amb la dura i ferma lluita dels 400 treballadors grecs de la indústria de l'acer “Helleniki Halivourgia”, que romanen en vaga des de fa 70 dies, malgrat els xantatges i acomiadaments dels propietaris capitalistes.

La lluita d'aquests treballadors de l'acer grecs no és només una lluita pels seus drets laborals i pel bé de les seves famílies; la seva lluita no és només pel bé dels 750 obrers que treballen en la mateixa empresa. És una lluita de tota la classe obrera grega contra una nova barbàrie produïda per l'atac antiobrer que va començar en aquesta companyia, en nom de tota la burgesia, i que pretén imposar als treballadors una jornada laboral de 5 hores amb un sou de 500 € al mes, un sou de gana per a un treballador grec.

Els 400 treballadors de l'acer han dut a terme una lluita que va començar el 31 d'Octubre, quan el propietari de l'empresa va exigir, sota l'amenaça de 18 acomiadaments, l'acceptació dels nous salaris i hores de treball, o bé l'acomiadament de 180 treballadors.

Des del moment en el qual va començar aquest atac, el Front Militant de tots els Treballadors (PAME) va estar al costat dels obrers i va organitzar una àmplia xarxa de solidaritat sense precedents duta a terme per organitzacions sindicals, de camperols, de dones, d'organitzacions juvenils i d'estudiants, de treballadors i d'altres sectors populars amb vagues solidàries, manifestacions i altres tipus d'iniciatives.

La Federació Sindical Mundial exigeix la fi d'aquest brutal atac antiobrer i l'immediat compliment dels drets dels treballadors del metall:

- L'admissió dels 50 treballadors que han estat acomiadats fins al dia d'avui

- Jornada laboral de 8 hores al dia, sense jornada partida, sense flexiseguretat.

- Aturar qualsevol intent de reducció de salaris.

Fem una crida a totes les organitzacions sindicals del món perquè organitzin mobilitzacions enfront de les ambaixades i consolats grecs, en solidaritat amb la lluita dels treballadors de “Helleniki Halivourgia”.

Els missatges de solidaritat i protesta poden ser enviats a les següents adreces:

FSM: international@wftucentral.org

PAME: international@pamehellas.gr

Ministeri grec de treball: info@ypakp.gr

El Secretariat

Campanya dels CJC/JCPC: el capitalisme, un càncer a extirpar!

2012-01-07T00:28:00.001+01:00

Els CJC/JCPC comencem l'any 2012 amb una campanya que desenvoluparem fins al mes de juny en la qual afirmem que el capitalisme és un càncer a extirpar i que avui, per a la joventut, estar organitzats en la Joventut Comunista és més que una opció, una necessitat.

El capitalisme, un càncer a extirpar

El capitalisme és una manera de producció en la qual la propietat dels mitjans de producció recau sobre una minoria propietària. En la fase actual monopolista, la concentració d'aquesta propietat en molt poques mans és la base material de l'imperialisme, en la qual el poder del capital financer excedeix les fronteres estatals i es conformen grans blocs imperialistes.

Aquesta concentració de la propietat d'uns pocs grups oligàrquics, en el cas de l'Estat Espanyol, es tradueix que al voltant de 2000 famílies posseeixin prop del 80% de la riquesa.

El poder econòmic es transforma en poder polític per a aquest bloc oligàrquic burgès, que inclou a la gran burgesia, al capital financer, a la vella aristocràcia terratinent i, tot això, coronat per la monarquia dels Borbó. Encara que la forma que adopta aquest sistema de dominació és formalment el d'una democràcia formal, en essència, tot l'aparell no és més que el poder del bloc oligàrquic burgès. Les formes parlamentàries, el sistema de votacions, l'aparell de justícia, els cossos de seguretat de l'Estat,... etc no només estan impregnats d'irregularitats formals on puguem trobar dèficits democràtics, sinó que en la seva mateixa essència són només les formes que generen major consens social entre les grans majories per amagar una realitat: que cap llei aprovada al parlament burgès va a contradir els interessos de l'oligarquia, que tot mecanisme "democràtic" només servirà perquè al final les mesures aprovades siguin les que millor convinguin a la minoria privilegiada, que estem, en definitiva, davant una forma "democràtica" de dictadura del capital.

Aquesta realitat, característica del capitalisme, mostra el seu costat més cruel sota l'actual crisi capitalista. Un 70% de les famílies no arriben a final de mes, més de 5 milions de treballadors i treballadores estan en atur i els nivells de desocupació i precarietat laboral augmenten exponencialment en el cas dels joves.

Als joves se'ns ha imposat una reforma laboral encoberta el passat 19 de novembre, que genera noves modalitats de treball en qualitat “d’aprenent”, sense drets laborals, vacances i amb salaris de 426€. Quan aconseguim un treball, ho fem sota modalitats de pràctiques no remunerades, becaris, contractes de formació, contractes temporals i sota ETTs. En la situació actual, dista per als joves un abisme fins a la remuneració igual del treball realitzat, independentment de l'edat o el sexe.

Els joves també sofrim especialment la privatització dels serveis públics, en particular de l'Educació, que sota la progressiva implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb el Pla Bolonya primer i actualment la poc publicitada Estratègia Universitat 2015, permet l'elevació substancial dels costos, la penetració de l'empresa privada (fins i tot aquella aliena completament a les activitats docents) i la supressió de qualsevol mecanisme de participació de les i els estudiants.

Premeu AQUI per a continuar llegint la resolució.

Inauguració de la nova seu del PCPC a Lleida

2012-01-04T14:56:00.000+01:00

Diumenge 8 de gener a les 12h

c/ Pau Claris, 2 (altell) cantonada amb av. alcalde porqueres de Lleida

Intervenció de Miguel Guerrero, Secretari General del PCPC

CE PCPE davant les noves mesures antipopulars

2012-01-03T18:48:00.001+01:00

Comunicat del Comitè Executiu del PCPE davant les noves mesures adoptades pel govern

Davant les noves mesures del govern és urgent organitzar al carrer la resposta obrera i popular.

Com anunciàvem durant la campanya electoral, l'existència d'un dèficit major a l'esperat anava a ser l'excusa per armar el primer paquet de mesures antiobreres i antipopulars del nou govern de la burgesia. El govern del PP, seguint cegament aquest guió, des del primer moment està jugant el paper assignat a un govern de refresc amb la tasca de continuar desenvolupant i accelerar el fet per l'anterior govern. La continuïtat en les polítiques d'ajust imposades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional és l'única guia d'actuació possible per a tots els governs que actuïn dins d'aquest marc econòmic i institucional.

La gravetat de la crisi estructural del capitalisme els porta a adoptar aquestes mesures. Per defensar els seus interessos i tractar de sobreviure a la metàstasi que corroeix al sistema, l'oligarquia utilitza el seu poder per fer pagar la seva crisi a la classe obrera i als sectors populars. El canvi, promès pel PP en la seva campanya electoral, s'esfuma en una setmana. Els qui, en una situació d'atur i misèria, van voler creure's aquest conte han de treure conclusions.

Les mesures, adoptades divendres passat, expressen amb claredat que el govern no té cap esperança en la possibilitat de reactivar l'economia del país. I per això confia tots els ingressos futurs a una política tributària orientada en exclusiva sobre la població assalariada i sobre la fiscalitat de l'habitatge (congelació de sous a la funció pública, pujada de l'IRPF i pujada de l'IBI). A la vegada l'increment de les pensions és un exercici de cinisme, doncs enfront d'un 2,4% que corresponia, el govern puja el 1% per aparentar que no les congelen, pura demagògia. No existeix cap mesura que imposi a les grans fortunes i als grans beneficis empresarials una contribució a l'objectiu del dèficit, se segueix la línia d'actuació de l'anterior govern Zapatero, i del dictat de la UE, que col·loquen com a objectiu central l'abaratiment del preu de la força de treball.

Noves retallades en prestacions socials, atac als drets laborals i pujada d'impostos pels quals tenen una nòmina, dibuixen un quadre incomplet que s'acabarà de pintar, després de les eleccions andaluses, i en el qual mitjançant nous decrets llei i/o a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos, es completarà la primera part de l'atac contra els nostres drets i bases materials mínimes de supervivència. Pujada de l'IVA, augment de tots els impostos indirectes –especialment dels combustibles-, baixada de salaris als empleats públics, acomiadament gratuït, privatització generalitzada de serveis i instal·lacions sanitàries, educatives, culturals, esportives… amb la conseqüent eliminació de la seva prestació universal i gratuïta, eliminació de la negociació col·lectiva, acomiadament gratuït… són algunes de les noves mesures que segur adoptaran i enfront de les quals, des de ja, hem de començar a armar la nostra resposta.

Quan els sindicats –majoritaris o no-, per multitud de factors que ja hem anat analitzant al llarg d'aquests anys, segueixen sumits en la incapacitat de donar-li una oportunitat a l'organització de la resposta combativa de la classe obrera, i els partits reformistes segueixen mentint amb el seu idealista i impossible objeectiu de resoldre el problema dins del sistema buscant una sortida social a la crisi, no hi ha un altre camí que avançar en l'articulació d'una contundent resposta obrera i popular que, amb l'objectiu de la Vaga General, situï a la majoria social d'aquest país en la defensa d'absolutament tots els seus drets.

Denunciem el caràcter perniciós i mentider de la tàctica de cedir una mica per no perdre més. Aquesta pràctica, que és la base del pacte social, ens ha portat a aquesta lamentable situació en la qual hi ha més de 5.000.000 de treballadors/es en atur, amb més d'1.500.000 de famílies amb tots els seus membres sense treball, que coneixen en les seves pròpies carns que no és possible esperar res positiu d'aquest sistema. Ja no hi ha marge algun per a l'acord entre sindicats i patronal/govern. Per sobre de sigles sindicals, els treballadors i treballadores que estem sofrint les baixades de sou, l'atur i el xantatge permanent dels empresaris hem d'unir-nos en Comitès per a la Unitat Obrera, superant el fraccionament sindical i aixecant un futur d'unitat i lluita que ens dignifiqui i serveixi d'exemple a les properes generacions. Recuperar la solidaritat de classe i que sàpiguen que si toquen a algú, toquen a tota la classe obrera, és l'únic llenguatge que entén una patronal crescuda i disposada a tot per tractar de sobreviure.

Lluitar pels nostres drets passa, a més de per fa front a totes aquestes mesures -presents i futures- del govern del PP, per exigir la sortida immediata de la Unió Europea, de l'Euro i de l'OTAN. Tots ells (PP, PSOE, IU, dirigents sindicals reformistes, patronal, la banca…) volen més UE i un euro més fort, diguem-li alt i fort que nosaltres no, que sabem que fora d'aquí sí hi ha futur i que estem disposats/as a conquistar-ho.

No hi ha futur en el capitalisme per a la majoria social que treballa i produeix la riquesa; per això és necessari armar les consciències del poble en la necessitat d'un canvi d'època que, situant a la classe obrera en el poder, ens permeti avançar cap al Socialisme i el Comunisme.

LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!

Madrid, 31 de Desembre de 2011

Videofòrum: Che Guerrilla

2011-12-29T16:41:00.003+01:00

Jealsa i Mercadona espolien al Sàhara

2011-12-29T15:48:00.002+01:00

Les empreses espanyoles Jealsa i Mercadona estan espoliant sardines procedents del Sàhara Occidental. Aquesta activitat és il·legal i a més contribueix al manteniment de la violenta ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc.

El Parlament Europeu ha rebutjat l'acord de pesca UE-Marroc perquè viola el dret internacional, ja que el Sàhara Occidental no és part del Marroc, i la població del territori mai ha admès els acords de pesca.

Encara queden multitud d'empreses espoliant a aquest poble que viu en els campaments de refugiats de Tinduf o que sofreix la violació dels seus drets humans en el Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Per això hem d'hem de deixar de comprar els productes comercialitzats per Jealsa i distribuïts per Mercadona.

Ajuda'ns a difondre aquesta campanya.

Davant les recents mesures contra la classe obrera anunciades a Catalunya

2011-12-27T15:18:00.000+01:00

Només han passat 30 dies després de l’anunci per part de la Generalitat del paquet de retallades (es pot consultar el posicionament del PCPC del passat 23 de novembre a http://bit.ly/tUEah0), i com a bons gàngsters, les amenaces es fan per a complir-les.

Aquesta setmana el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat la concreció d’una part del paquet d’austeritat que anunciaren 48 hores després de les eleccions.

Austeritat per a la classe obrera, clar.

La primera mesura anunciada ha estat l’augment de les tarifes del transport públic a Barcelona i l’àrea metropolitana. El bitllet senzill puja fins als 2 euros i el títol de transport més utilitzat, la T-10 puja fins els 9,25 euros, cada viatge costarà 92 cèntim d’euro, més de 150 de les antigues pessetes!

Tarifes abusives per un servei públic del que depenem centenars de milers d’obrers i obreres per anar a treballar, estudiar, anar al metge o simplement per mobilitzar-nos dins el nostre entorn immediat.

Aquesta agressió a les economies familiars dels i les treballadores, la intenten esmorteir amb una mesura populista consistent en rebaixar un 50% el títol de viatge trimestral als i les aturades, el quals hauran de desembutxacar-se 70€ per tenir possibilitats de poder cercar feina en transport públic.

El PCPC només pot reivindicar la necessitat d’un transport públic gratuït.

Però de forma immediata reclamem la necessitat del transport gratuït per els aturats, pensionistes i estudiants, així com una baixada de tarifes a nivells de l’any 1995.

Poques hores després d’aquesta notícia, la Generalitat anuncia un segon atac a la classe obrera, sota l’eufemisme de “ticket sanitari”, el Govern anuncia que per cada recepta els i les usuàries de la sanitat pública haurem de pagar un euro.

La Generalitat obre les portes del copagament de la sanitat, i ho fa cometent un frau de llei, ja que la Generalitat de Catalunya no té capacitat normativa en aquest aspecte, i per això converteix empreses privades com les farmàcies, en les recaptadores d’aquest impost antipopular.

Novament, és la classe obrera la directament agredida, amb una mida que castiga les rendes més baixes, els malalts crònics i els nostres grans.

El PCPC manifesta la seva rotunda oposició a aquest impost de dubtosa legalitat.

El PCPC considera que aquestes mesures que castiguen als i les usuàries dels serveis públics no tenen la única funció de recaptació tributària, si no que formen part de l’estratègia de la burgesia d’extreure capitals augmentant la sobreexplotació del treball.

L’encariment dels serveis públics, juntament amb el seu progressiu desmantellament i trossejament, la privatització de la gestió i les concessions a empreses privades son expressions d’una mateixa estratègia encaminada a que la classe obrera destini cada cop una part més important dels seus ingressos a obtenir serveis proporcionats pel sector privat.

En el cas del transport públic, i sense aprofundir al detall, veiem com la l’Ajuntament i la Generalitat, a l’hora que augmenta salvatgement les tarifes, privatitza la gestió d’estacions de metro de les noves línies L9 i L10, gran part dels serveis de manteniment, neteja i seguretat és subcontractat a empreses privades, els treballadors i treballadores de l’AMT estan en conflicte permanent per unes condicions de treball dignes, i fins i tot la Generalitat insinua la possibilitat de privatitzar el servei de rodalies.

En resum, paguem més per mantenir la gestió privada i futures privatitzacions.

El cas de la sanitat pública és encara més escandalós, i el seu desmantellament beneficia directament la sanitat privada, la subcontractació de serveis al sector privat a conduit a una degradació dels estàndards de servei, higiene i seguretat hospitalària i sanitària.

La classe obrera paga més per menys, fins al final pagar per tot.

L’atac al sistema públic no s’acaba als serveis, els treballadors i treballadores públics, interins i funcionaris veuen com els seus sous son retallats un altra 8%, s’endarrereix el pagament de les extraordinàries, s’acomiaden interins i el poder adquisitiu ha disminuït en els darrers anys de forma escandalosa.

Atacar la força de treball, minvant-la i precaritzant-la és un altra forma de desmantellament dels serveis públics i un atac als drets dels treballadors i treballadores.

El PCPC s’oposa frontalment a aquestes mesures, i recolza les mobilitzacions i lluites de la classe obrera de la funció pública.

Els gestors catalans del capitalisme, apliquen aquestes mesures perquè el capitalisme ho necessita i per que no tenen la oposició popular organitzada capaç d’aturar-les.

El capitalisme necessita destruir el sector públic per extreure’n més beneficis, i poden fer-ho perquè els sindicats majoritaris i l’esquerra reformista han traït a la classe obrera i han passat a ser part del poder, sent els gestors del malestar.

Avui ja és més que evident el que els i les comunistes sempre em dit, el capitalisme no és humanitzable, l’anomenat estat del benestar existí mentre fou útil al capitalisme.

Aquestes agressions continuaran i s’accentuaran, mentre alguns ens intentaran confondre dient-nos que cal tornar al capitalisme de l’estat del benestar, o que la solució és posar més impostos o que cal perfeccionar els mecanismes democràtics burgesos.

El capitalisme només ens ofereix explotació, misèria i violència.

L’única sortida per a la classe obrera és el socialisme, on la única prioritat sigui satisfer la necessitat de les grans majories. Això és el progrés.

L’únic camí per a la classe obrera és la lluita, avui, mentre les cúpules del sindicalisme oficialista negocia i pacta noves mesures antiobreres, els i les comunistes diem que és imprescindible avançar cap a la vaga general com a part d’un calendari de mobilitzacions sostingudes.

No a les retallades!

Prou agressions a la classe obrera!

Cap a la Vaga General!

Comitè executiu

23 de desembre de 2012

Per un any d'avanços i victòries populars, pel Socialisme.

2011-12-22T19:22:00.001+01:00

Acte sobre la crisi capitalista a Lleida

2011-12-20T14:40:00.002+01:00

Missatge de condol davant la defunció del Camarada Kim Jong Il

2011-12-20T02:12:00.000+01:00

Missatge de condol del PCPE davant la defunció del camarada Kim Jong Il, Secretari General del Partit del Treball de Corea i president de la Comissió de Defensa Nacional de la RPDC

Als camarades del Partit del Treball de Corea, al poble de la República Popular Democràtica de Corea:

En nom del Comitè Central del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, vull transmetre'ls nostre més sentit condol i les nostres profundes condolences davant la defunció del camarada Kim Jong Il, Secretari General del germà Partit del Treball de Corea i President de la Comissió de Defensa Nacional.

Els i les comunistes d'Espanya, juntament amb la resta de revolucionaris i revolucionàries del món, volem transmetre al poblo coreà i al seu Partit el nostre suport i solidaritat davant aquest tràgic succés.

Recordarem al camarada Kim Jong Il com el dirigent que va dedicar tots els seus esforços a defensar i desenvolupar el procés de construcció socialista en la República Popular Democràtica de Corea, així com a avançar en la reunificació del país dividit després de la intervenció imperialista i la guerra posterior.

És en aquests moments quan molt especialment volem traslladar-los tota la nostra solidaritat i suport fraternal, ja que les potències imperialistes, aprofitant la defunció del camarada Kim Jong Il, aprofitaran l'oportunitat per intensificar la campanya anticomunista, dirigida no només contra la RPDC, sinó contra tots els i les comunistes del món.

Camarades, el PCPE recolza fermament el procés de construcció socialista coreà i rebutja tot tipus d'ingerències externes en els assumptes d'un país que és exemple de dignitat i independència enfront dels atacs de l'imperialisme.

Aprofitem per reiterar el nostre més sentit condol i preguem traslladin les nostres condolences a la família del camarada Kim Jong Il.

Visca la República Popular Democràtica de Corea!

Camarada Kim Jong Il, present!

Cal fer front als nous atacs a la classe treballadora

2011-12-15T17:19:00.000+01:00

Els líders de CiU no van esperar ni dos dies després de les passades eleccions per anunciar unes brutals retallades amagades convenientment abans dels comicis, cosa que ja sospitàvem aquelles persones que no confiem en els partits al servei de les oligarquies financeres i del capital com a garants per solucionar la crisi. Segons les pròpies valoracions del govern, s’estalviaran 1.000 milions d’euros, encara que directa o indirectament sabem que seran entregats al sector financer i a l’oligarquia.

En aquesta ocasió hem vist com CiU ja ha actuat com a avançada del PP en forma de preludi del que farà aquest últim quan prengui possessió, un cop la socialdemocràcia liberal representada pel PSC-PSOE torni a l´oposició després d´haver fet la feina bruta que li va demanar la Unió Europea i els organismes del gran capital. Els mal anomenats patriotes ja fa temps que van vendre la nostra sobirania als mal anomenats “mercats” internacionals, que en realitat són grups de persones concretes que representen a organismes antidemocràtics com el FMI, el Banc Mundial o aquelles agències de “qualificació” com Stand & Poor’s o Goldman Sachs, entre d’altres, que ja tenen prou poder per traure i imposar governs al seu servei, com ha passat a Grècia o Itàlia, alhora que ja l´ imperialisme econòmic ja ni tan sols no utilitza subterfugis com “democràcia” o “drets humans” per aconseguir les seves finalitats.

Aquestes brutals agressions contra els funcionaris, empleats públics i el conjunt de les classes populars són la continuació de les que va fer el mal anomenat Govern Tripartit “d´esquerres”. Les mesures que proposa ara el nou Govern d´Artur Mas es poden resumir en :

a) Retallades salarials als treballadors i treballadores públics que suposen la reducció de més d’un 8 % del salari a sumar a l’anterior 5% i sense oblidar la constant pèrdua de poder adquisitiu (IPC) durant els darrers anys. A més amenaça amb l’acomiadament de treballadors i treballadores interins.

b) El copagament a la sanitat pública amb el que cínicament anomena “tiquet sanitari”.

c) Augment de les taxes a la universitat pública.

d) Un augment del cànon de l’aigua.

e) Augment del cost del transport públic.

f) Noves privatitzacions, cedint la gestió de serveis públics al sector privat i amb vendes de patrimoni públic.

g) Augment de la taxa sobre els carburants.

h) Venda d´edificis públics amb la qual cosa la Generalitat passarà de ser propietària a inquilina, pagant uns lloguers astronòmics (en 10 anys es poliran tots aquests diners).

Des del govern ens diuen que no hi han recursos i que aquestes mesures són necessàries, però alhora veiem que sempre som les classes populars les que hem de pagar els plats trencats per una crisi que no varem provocar; que en cap moment es planteja el retorn dels capitals públics destinats al sistema financer; o que sí hi han diners quan es tracta de donar quantioses subvencions a la sanitat i l’educació privades (de les quals només se’n beneficien les classes més adinerades), de pagar sous astronòmics a alts càrrecs col·locats a base de prebendes amb el poder, o de mantenir infraestructures inútils i costoses per les butxaques de la ciutadania. És evident que la totalitat d’aquestes mesures van dirigides contra la classe obrera en un clar intent de privatitzar els serveis públics una vegada esgotat el sector immobiliari mitjançant la ferotge especulació urbanística i destruint el que quedava de sector autènticament productiu.

Davant uns atacs que no podem tolerar, l’únic camí és la lluita i la mobilització sostinguda, començant a aplicar mesures com: la restitució del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector públic; la retirada de la proposta de copagament i de les retallades al sistema sanitari públic; el retorn al sector públic de la totalitat de serveis privatitzats a la sanitat pública i als grans serveis bàsics de la població (aigua, transports, etc...); una universitat pública gratuïta i de qualitat.

Aquest conjunt de mesures només es podran aturar amb un ampli moviment de caràcter polític, sindical, associatiu i popular, que sigui capaç de construir un Front Obrer i Popular que aglutini el conjunt de lluites de la classe obrera, l’objectiu de la qual ha de ser caminar cap a un model econòmic i social alternatiu que estigui al servei de les persones i no del capital. El capitalisme sols ens ofereix més atur, més guerres i més explotació. El capitalisme és un sistema corrupte i per tant no és pot reformar ni humanitzar. L´única sortida vàlida per a la classe treballadora i pels sectors populars és el socialisme.

Cap nou sacrifici de la classe obrera per salvar el capitalisme !

Per la Unitat Popular !

Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

CJC/Joves Comunistes del Poble Català (CJC/JCPC)

La FSM i el sindicalisme de classe al món

2011-12-13T15:16:00.000+01:00

Imatges de la concentració de solidaritat a la Ciutat de la Justicia

2011-12-02T15:51:00.000+01:00

Imatges de la concentració de solidaritat amb els encausats realitzada a Barcelona (Ciutat de la Justicia) el dia del judici, durant tot el matí.

També podeu veure imatges de les concentracions de solidaritat realitzades a Grècia (KKE i KNE) i a Dinamarca (PC Danes)

L'ACJD enviarà un observador al judici dels encausats

2011-12-01T00:57:00.001+01:00

El passat dimarts 29 de novembre, es va mantenir una reunió entre l’equip jurídic encarregat de la defensa dels 3 comunistes que seran jutjats demà 1 de desembre i l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates.

Fruit d’aquesta reunió, i vistes les característiques del cas,l’ACJD, una entitat independent, presidida pel prestigiós ex-Fiscal en Cap de Catalunya José María Mena, ha acordat enviar un observador al judici que es realitzarà demà al Jutjat Penal nº 19 de Barcelona.

Cal destacar els centenars de mostres de solidaritat arribades d’arreu de l’Estat Espanyol i del món amb els militants del PCPC i els CJC/JCPC víctimes d’aquest muntatge policial. S’han celebrat actes, concentracions i accions de solidaritat, des de Barcelona a Madrid, d’Ulldecona a Mèxic, de Sevilla a Sèrbia, de Bilbao a Veneçuela, de Lleida a Londres...

El cas també ha estat present al Parlament Europeu de la mà de l’eurodiputat del Partit Comunista Grec (KKE) Babis Angourakis.

Per a més informació: http://encausatsabsolucio.blogspot.com/

Nota premsa PCPC: la solidaritat és la tendresa dels pobles

2011-11-30T20:40:00.000+01:00

A les darreres hores s’estan realitzant desenes d’accions de solidaritat amb els 3 comunistes que seran jutjats demà al matí a Barcelona. Aquest mateix matí una delegació del Partit Comunista Grec (KKE) s’ha entrevistat amb l’ambaixador espanyol a Grècia, qui ha demostrat un total coneixement del cas.

A Copenhaguen, Glasgow, Mèxic DF, Sao Paulo, Puerto Rico, etc... es succeeixen les concentracions davant ambaixades i consolats.

Demà, dia del judici, a Atenes, en el transcurs de les manifestacions i accions de lluita convocades pel sindicat grec PAME i el KKE en el marc de la nova vaga general, es realitzaran accions de solidaritat amb els 3 comunistes.

També a l’Estat Espanyol, a les darreres hores estan apareixent centenars de pintades, cartells i pancartes, a les universitats s’estan realitzant xerrades informatives i fins i tot als camps de futbol apareixen pancartes solidàries.

El PCPC valora la resposta mundial com un inestimable suport polític i moral als 3 camarades que poden acabar empresonats per un descarat muntatge policial.

La solidaritat és la tendresa dels pobles, i els pobles d’arreu, demà 1 de desembre, estaran pendents del resultat de judici, ja sigui per celebrar la victòria davant la persecució, ja sigui per aixecar-se i redoblar l’esforç solidari fins aconseguir la lliure absolució d’en Xavi, l’Albert i en Juanjo .

Convoquem als mitjans de comunicació demà 1 de desembre a la concentració que es realitzarà davant dels jutjats.

LLOC: Gran Via de les Corts Catalanes, 111 (Edifici P), a la Ciutat de la Justícia

HORA: 10:00

El Judici es realitzarà al JUTJAT PENAL nº 19 a les 10:30 hores

Per a més informació: http://encausatsabsolucio.blogspot.com/

[PCPE] Resolució sobre els resultats de les Eleccions Generals 20-N

2011-11-28T14:39:00.001+01:00

Valoració general dels resultats. L'oligarquia té un govern de refresc, que s'esgotarà en breu temps

La victòria del PP en les passades eleccions resol l'objectiu principal de l'oligarquia en aquesta passada convocatòria electoral: dotar-se d'un govern de refresc que pugui abordar, en millors condicions, la gestió de les polítiques d'ajust que les classes dominants necessiten aplicar per tractar de remuntar la crisi capitalista estructural. No han passat vint-i-quatre hores i ja, des dels poders financers internacionals i des del centre polític de la UE, s'està requerint al nou gestor dels interessos oligàrquics una definició clara i concreta sobre les mesures d'ajust que aplicarà amb rapidesa, una vegada presa possessió del càrrec.

El desastre del PSOE és una conseqüència de l'ús que l'oligarquia, en aquests anys, ha fet d'una de les seves variants polítiques, fins a esgotar-la en la primera fase de gestió de la crisi estructural, i passar sense més a col·locar a un nou instrument més adequat per a la defensa dels seus interessos en aquests moments. La derrota de la socialdemocracia no és la derrota de cap classe social, és tan sol l'esgotament d'un instrument, que ara passarà per un procés de reconversió per tractar de preparar-se per a una altra posterior etapa de gestió del capitalisme, si les actuals classes dominants aconseguissin mantenir la seva hegemonia en la propera fase, que es caracteritzarà per una agudització de la lluita de classes i l'ascens de les lluites obreres i populars.

El reformisme d'IU/ICV, i altres opcions de les burgesies perifèriques, es beneficien de la reculada de la socialdemocracia, i guanyen una millor presència parlamentària. Aquesta major presència del reformisme al Parlament es traduirà en un nou apropament cap a posicions de major moderació política, i majors compromisos amb l'oligarquia, col·laborant a mantenir el descontentament de les masses treballadores dins dels límits de la formalitat democràtic- burgesa. Els programes electorals de totes aquestes formacions polítiques, acceptant la Constitució del 78, la UE i l'euro, estan -sense major conflicte-, dins del marc de dominació de l'oligarquia.

El significatiu resultat d'Amaiur en aquestes eleccions dóna possibilitat d'expressió a una part de la base social del nacionalisme basc tantes vegades reprimida; i introdueix al nou Parlament la qüestió de la lluita pels drets nacionals en claus diferents a les fins ara existents. No obstant això, la pròpia articulació i el programa d'Amaiur estableixen marcs polítics oberts, de tal manera que el seu grup parlamentari sembla que no es vincularà en exclusiva els interessos de la base obrera i popular d'Euskal Herria, sinó també a altres sectors socials.

Es conforma així un Parlament sense presència del moviment obrer, sense representació de l'opció revolucionària, i compost per la representació genuïna de les classes dominants d'aquest país, acompanyada per un sector reformista compromès amb les polítiques d'estat i incapaç d'impulsar les posicions de lluita de classes en aquesta institució.

L'oligarquia no pot ignorar que la profunditat de la crisi estructural del capitalisme espanyol, i el predictible ascens de la lluita de la classe obrera, donaran escàs respir al nou govern, que, en poc temps, es trobarà amb un clar esgotament del seu ja inicial feble credibilitat. Les polítiques d'ajust, que amb urgència s'aplicaran, aixecaran una ona de lluita popular que liquidarà en breu temps la capacitat de maniobra del govern recentment triat.

Balanç electoral del PCPE. Els ardits dels aparells de l'estat no impedeixen l'avanç de la nostra proposta

El treball electoral del PCPE ha estat marcat pel desenvolupament organitzatiu i polític del Partit en els últims anys, i per la restrictiva normativa electoral imposada des del Parlament.

Enfront dels nous ardits del poder burgès el PCPE ha llançat una ofensiva d'iniciativa política que ha dinamitzat a tota l'organització, i que ens va permetre formar llistes en el 80% del cens del país.

Els aparells de l'estat van haver de recórrer a tot tipus de maniobres i paranys per tractar d'impedir la nostra presència en aquestes eleccions. Un total de sis candidatures van haver de ser barallades en les instàncies judicials. Tres es van guanyar en el Contenciós (la Corunya, Zaragoza i Girona), dos es van guanyar en el Constitucional (Madrid i Ciudad Real) i la candidatura de Barcelona va haver de ser objecte d'una autèntica tupinada electoral per aconseguir impedir la nostra presència en aquesta circumscripció.

En el cas de Barcelona hem donat una dura batalla, arribant dues vegades al Tribunal Constitucional, i denunciant en totes les instàncies possibles els paranys realitzats per impedir la nostra concurrència electoral. L'Oficina Provincial del Cens va anul·lar centenars de signatures totalment correctes i ben documentades, en una actuació clarament fraudulenta. Persones properes al Partit, que havien aportat la seva signatura complint totes les formalitats, van ser ratllades de les llistes d'avals com si no estiguessin censades a Barcelona. El Partit recorrerà al Tribunal d'Estrasburg per no renunciar a l'últim cartutx legal que ens queda per tractar de demostrar aquesta tupinada en instància judicial.

Aquesta actuació dels aparells de l'estat està directament relacionada amb la celebració del judici contra els nostres tres camarades el proper dia 1 de desembre a Barcelona. Es tracta de llevar-nos –inútilment- qualsevol base social de recolzament en aquesta batalla del Partit contra aquest muntatge policial.

El treball electoral del Partit ha estat caracteritzat per la iniciativa política, un ampli treball de carrer, directament amb la classe obrera, avançant en la claredat i l'homogeneïtat del discurs. Un estil de treball, allunyat de qualsevol posició electoralista, que caracteritza cada dia -d'una manera més nítida- a tota la militància del PCPE.

El resultat en nombre absolut de vots és lleugerament superior als resultats de l'any 2008. Però aquesta xifra no expressa el real creixement electoral del PCPE. Realitzant una comparativa amb els resultats d'aquelles províncies en les quals el Partit va concórrer tant en 2008 i com en 2011, s'obté que s'ha multiplicat per dos el resultat en vots en aquestes circumscripcions. Projectant aquesta tendència a tot l'estat, si no s'hagués aplicat la nova reforma de la llei electoral, el resultat benvolgut de vots en aquestes eleccions hauria estat de prop de cinquanta mil. Certament que les noves normes restrictives tenien com a objectiu impedir que aquesta realitat s'expressés. S'afegeix a això el cèrcol mediàtic que ha patit el nostre Partit, i que contrasta clarament amb l'ampli ressò que en determinats mitjans han tingut altres candidatures extraparlamentaries.

El balanç per tant és clarament positiu, pel treball realitzat directament amb la classe obrera i per una tendència al creixement del vot comunista que, encara que continguda per la normativa electoral, és expressió d'un incipient procés de presa de consciència en sectors de la classe obrera sobre el qual el Partit seguirà treballant en el futur.

Les condicions de la lluita de classes després de les eleccions. Organitzar la lluita del poble, llançar a les masses obreres contra les polítiques d'ajust del govern i la UE

En aquestes condicions el PCPE aborda la propera etapa de la lluita de classes al nostre país.

L'eix central que orientarà la nostra lluita política serà l'organització de la lluita de masses contra les polítiques d'ajust del nou govern, que aniran en la línia del ja anunciat en aquestes hores pel govern de CiU a Catalunya, privatitzacions, copagament sanitari i baixada de salaris.

El programa d'aquestes lluites està recollit de manera sintètica al programa electoral presentat pel Partit en aquestes eleccions. Entorn del mateix cal articular la política d'aliances en el Front Obrer i Popular.

En l'organització directa del moviment obrer cal fer avançar els Comitès d'Unitat Obrera com la millor organització de la unitat de classe enfront de la paralitzant situació de fraccionament sindical i a les pràctiques subsidiàries del pacte social.

La defensa de totes les conquestes de la classe obrera, sense renúncies de cap tipus. La defensa de tot el sector públic enfront de les mesures privatitzadores. La lluita per la nacionalització de la banca, per la sortida de la UE i de l'euro, són eixos centrals del programa immediat. La vaga general és la nostra eina de lluita més potent, i ens hem de preparar per utilitzar-la quantes vegades faci falta.

La lluita contra la guerra imperialista, pel tancament de les bases, per la sortida de l'OTAN i de l'escut antimíssils, pel retorn de totes les tropes i per la reducció de la despesa militar, ha de ser assumida per la classe obrera com a element fonamental dels seus interessos de classe. Ni un/a fill/a de la classe obrera a les guerres de l'imperialisme.

La classe obrera del nostre país, al costat de la joventut i als sectors populars, s'ha de preparar per a una constant i continuada mobilització de masses contra les polítiques de l'oligarquia. L'objectiu és la sortida socialista de la crisi estructural del capitalisme, la presa del poder per la classe obrera i la república socialista.

En aquesta situació la violència de les forces repressives de l'oligarquia no tindrà límits. El poble s'ha de preparar per lluitar i resistir.

El Partit Comunista és l'única garantia de la capacitat de lluita de la classe obrera i el poble. Les posicions reformistes són incapaços per donar la batalla que el poble necessita.

Enfortir les files del Partit Comunista amb els obrers i obreres més conscients, avançar en processos d'unitat comunista, com la que en els propers mesos culminarem amb els camarades d'Unió Proletària, preparar quadres necessaris per al combat que està per venir i difondre el programa de la lluita obrera en la fase actual són els objectius principals.

L'organització i la unitat del moviment comunista internacional seran la cobertura de totes les lluites, per unificar-les i permetre'ls copejar a l'enemic sempre en la mateixa adreça.

La lluita és pel socialisme-comunisme i fins a la victòria!

Capitalisme i patriarcat, culpables de feminicidi

2011-11-24T14:33:00.000+01:00

Des de l'any 2003 fins avui han estat assassinades 606 dones per l'única raó de viure en una societat dividida en gèneres i en classes socials. Morts comptabilitzades en les estadístiques oficials per ocórrer en l'àmbit de parelles o exparelles, si ben només representen una ínfima part de la violència contra les dones. Queden fora altres conductes que en sortir-se de l'esfera domèstica no són tingudes en compte com a violència patriarcal, així s'alleugereixen les dades. Així es propaga que la violència és fruit d'extraviaments individuals sense còmplices i bases que la sustenten.

Els assassinats, expressió extrema i visible de la violència patriarcal, és la punta de l'iceberg d'una violència reiterada i sistemàtica contra dones i nenes, no circumscrita a l'esfera familiar ni a les agressions físiques. El menyscapte a la dignitat forma part de la vida quotidiana de moltes dones en la família i fora. En el treball i en l'oci. Hi ha tot un conjunt de violacions contra els drets de les dones, actes i conductes tendents a ocasionar-les mal, que en ocasions culminen amb la mort violenta de les mateixes. I això és feminicidi.

La violència patriarcal estructural i les seves múltiples expressions, fins i tot els feminicidis, són part consubstancial del sistema d'opressió. Per moltes lleis integrals, ordres d'allunyament i jutjats especials que es creeïn, la incapacitat de millorar la situació és evident. Les dones en la societat capitalista i patriarcal som inferiors als homes, guanyem un 30 per cent menys, fem doble jornada laboral, les tasques menys gratificants, considerades objectes sexuals per la indústria de l'oci, amb escassa participació en les organitzacions polítiques... qui pot creure en la igualtat real? Per a què serveixen els jutjats i les lleis si en la vida real tot està organitzat per a la divisió sexual i la desigualtat entre gèneres?

No es pot acabar amb la violència de gènere sense acabar amb les causes que l'engendren: la desigualtat, la discriminació, la divisió sexual del treball, la família patriarcal heterosexual, la desvaloració i la subordinació són causa dels assassinats d'odi contra la dona, i de la violència cap aquestes. Per al capitalisme els beneficis són evidents, disciplinades i intimidades les dones pel patriarcat, obtindrà els majors avantatges de la nostra força de treball.

Fora de concentracions silencioses, intimistes i sentimentals, denunciem la santa aliança criminal del capitalisme i el patriarcat.

LLUITA FEMINISTA DE CLASSE

CONTRA LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL!

Davant els nous atacs a la classe obrera anunciats per Artur Mas

2011-11-23T14:17:00.000+01:00

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), davant les mesures anunciades per Artur Mas contra la classe obrera catalana, manifesta el seu frontal rebuig. Totes i cadascuna de les mesures anunciades representen un atac als drets i els interessos del poble català, destinats única i exclusivament a entregar milers de milions d’euros al sector privat a costa de la classe treballadora.

Aquesta brutal agressió es concreta en:

a) La supressió d’una paga extra als treballadors i treballadores públics, el que representa la reducció de més d’un 8% del salari a sumar a l’anterior 5%. A més amenaça amb l’acomiadament de treballadors i treballadores interins.

b) El copagament a la sanitat pública amb el que cínicament anomena “tiquet sanitari”.

c) L’augment de les taxes a la universitat pública.

d) Un augment del cànon de l’aigua.

e) Augment del cost del transport públic.

f) Noves privatitzacions, cedint la gestió de serveis públics al sector privat i amb vendes de patrimoni públic.

g) Augment de la taxa sobre els carburants.

La totalitat d’aquestes mesures van dirigides contra la classe obrera, i segons les seves pròpies valoracions, estalviant 1.000 milions d’euros, que directa o indirectament seran entregats al sector financer i a l’oligarquia.

Aquesta transferència de capitals al grapat de famílies que controlen Catalunya és presentat com un ajustament per reduir el deute públic, però en cap moment es planteja el retorn dels capitals públics destinats al sistema financer, ni de les multimilionàries subvencions al sector privat.

Cap d’aquestes mesures és acceptable per la classe obrera, no podem acceptar que es segueixi robant el patrimoni públic, no podem tolerar que es segueixi empobrint àmplies capes de la població, no podem permetre que la salut i l’educació es limitin i es converteixin en un negoci, no podem consentir l’encariment de serveis públics.

Davant aquests atacs l’únic camí és la lluita i la mobilització sostinguda. Pretenen justificar aquestes criminals mesures dient-nos que son la única opció, fent crides a la responsabilitat i al sacrifici. Però només paguem els treballadors i treballadores, som els treballadors i treballadores els que sacrifiquem l’educació dels nostres joves, la salut dels nostres infants i els nostres grans, som la classe obrera la que cada cop treballa més per menys, és el poble l’expulsat de les seves cases, mentre, l’oligarquia s’omple les butxaques amb les privatitzacions, les retallades laborals i l’explotació de la classe obrera.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya exigeix:

1. La restitució del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector públic.

2. La retirada de la proposta de copagament, la retirada de les retallades al sistema sanitari públic. El retorn al sector públic de la totalitat de serveis privatitzats a la sanitat pública, ja sigui en la seva gestió com a les subcontractes.

3. Universitat pública gratuïta i de qualitat.

4. Retirada del cànon de l’aigua. Retorn sense indemnització al sector públic de les empreses de subministrament d’aigua.

5. Transport públic gratuït per aturats i aturades, pensionistes i estudiants, baixada de tarifes de transport a nivells de l’any 1995.

6. Ni una privatització més, cal aturar el saqueig del patrimoni públic.

Aquest conjunt de mesures només es podran aturar amb un moviment ampli de caràcter polític, sindical, associatiu i popular, capaç de construir un Front Obrer i Popular que aglutini el conjunt de lluites de la classe obrera.

Aquests atacs s’han de traduir en una contundent resposta de la classe, les vagues al sector públic, les vagues estudiantils, les mobilitzacions veïnals contra els impostos abusius han de confluir en una vaga general i en una mobilització popular sostinguda.

El PCPC considera que la confluència de lluites, organitzacions i moviments populars és imprescindible per fer front aquesta ofensiva de la burgesia. Una confluència que situï a la classe obrera en una situació de força que permeti orientar les lluites més enllà de la conjuntura, en el combat contra la Unió Europea i la OTAN, cap a la superació del capitalisme i la construcció del socialisme.

Cap nou sacrifici de la classe obrera per salvar el capitalisme!

Pel Front Obrer i Popular!

Comitè Executiu

Barcelona 22 de nombre de 2011

Concentració de solidaritat amb els encausats!

2011-11-22T15:42:00.000+01:00

Nota prèvia de valoració dels resultats electorals

2011-11-22T01:50:00.000+01:00

El Comitè Executiu del PCPE emet aquesta nota prèvia de valoració dels resultats electorals del passat 20N. En els propers dies el CE emetrà una resolució sobre aquest tema, una vegada realitzat un debat col·lectiu amb el temps necessari.

1. El desenvolupament de les eleccions consolida l'objectiu de l'oligarquia de dotar-se d'un govern de refresc per continuar les polítiques d'ajust en l'escenari de la crisi estructural del sistema capitalista espanyol.

2. El proper govern del PP –amb la possible incorporació d'algun membre d'altres partits- respon a les expectatives de l'oligarquia. Un govern amb àmplia majoria parlamentària, si bé es constata una limitada capacitat per incrementar els vots obtinguts per aquesta formació oligàrquica en les eleccions del 2008. Això expressa la desconfiança de l'electorat en relació a les polítiques que s'aplicaran en la propera etapa.

3. L'enfonsament electoral del PSOE és expressió de la frustració del seu electorat davant les polítiques aplicades en la gestió de la crisi capitalista estructural. Bona part d'aquest electorat va caminar cap a l'abstenció o cap a diverses formacions polítiques intermèdies.

4. El reformisme d'IU/ICV, i altres opcions de les burgesies perifèriques, es beneficien de la reculada de la socialdemocracia i guanyen una millor presència parlamentària. Aquesta major presència al Parlament es traduirà en un nou moviment cap a posicions de major moderació política, i majors compromisos amb l'oligarquia que tractaran de mantenir el descontentament de les masses treballadores en els límits de la formalitat democràtic burgesa.

5. El PCPE obté una millora de les seves, ara com ara, modests resultats electorals, i demostra que el seu electorat creix de forma constant sense deixar-se entabanar pels cants de sirena del reformisme. Són vots guanyats amb un seriós esforç militant en un constant i compromès treball de masses en aquests últims anys. Aquests resultats s'emmarquen en el procés de consolidació del PCPE com a referent comunista en el conjunt de pobles i nacions d'Espanya.

6. La reforma de la Llei Electoral s'ha mostrat com un sinistre ardit per tractar d'evitar la presència comunista en les eleccions. Sense aquesta argúcia els resultats del PCPE serien manifestament millors. La repressió de les nostres candidatures, amb la tupinada electoral a Barcelona, no impedirà continuar amb aquest procés d'acumulació de forces. Esgotant les vies de la legalitat burgesa, el CE portarà al Tribunal d'Estrasburg la sens dubte il·legal anul·lació de la nostra candidatura.

7. Les brutals polítiques que aplicarà el nou govern, que aprofundiran les ja iniciades pel PSOE, sotmetent-se disciplinadament al mandat de l'oligarquia, requereixen d'una àmplia mobilització de masses lluitant per una sortida socialista davant la crisi estructural del sistema capitalista, organitzant un Front Obrer i Popular que aglutini a tots els sectors confrontats amb la dominació de l'oligarquia. En la lluita sindical la formació de Comitès d'Unitat Obrera definiran l'estratègia principal del PCPE.

8. El CE del PCPE saluda el treball de tota la militància en aquesta batalla electoral, i agraeix a totes aquelles persones properes que han col·laborat en la mateixa la seva confiança i el seu esforç. El PCPE no defraudarà la confiança d'els qui han dipositat el seu vot per la nostra proposta política. La lluita és fins a la victòria!

21 de Novembre de 2011

Comitè Executiu del PCPE

Acte fi de campanya a la provincia de Barcelona

2011-11-15T14:40:00.000+01:00

CJC/JCPC davant la vaga del 17 de novembre

2011-11-15T14:38:00.000+01:00

Ens trobem en el segon any d'imposició de Pla Bolonya a nivell estatal a l'estat espanyol, i ja veiem en l'horitzó la segona fase del procés privatizador de la universitat a nivell europeu. Davant tal atac a l'educació, és el moment d'intensificar la lluita contra aquesta segona fase, l'Estratègia Universitària 2015 (EU2015), i creiem que el 17 de Novembre és una jornada perfecta per a això.

Bolonya suposa la introducció de l'empresa privada a la universitat. En la cojuntura actual, el gran capital, en la seva crisi estructural agita els seus tentacles buscant ampliar la seva quota de mercat i en aquesta ocasió li toca als serveis públics, en concret a l'educació: un servei bàsic per al desenvolupament de la societat. Com a conseqüència més tangible a llarg termini obtenim l'elitització d'aquest servei, al que només podran assistir els fills de la burgesia i el gran capital. Això queda remarcat en el camp de les carreres tècniques, que tenint en compte l'alt grau de dificultat i els conseqüents suspensos farà impossible el seu accés als fills dels treballadors.

Un dels pilars bàsics sobre els quals s'articula l'EEES: els ECTS, l'estructura grau/post-grau i l'acreditació tant interna com a externa i mitjançant organitzacions vinculades única i exclusivament al sector privat. Però en aquest moment, el pla privatizació ha entrat en la seva segona fase, la qual cosa suposarà un major abast de l'espectre privatizador que colpeja l'educació.

Aquesta fase, com abans esmentàvem és l'EU2015, que suposa: augment de taxes, nova visió de l'avaluació, reforma de la gobernança, Campus d'Excel·lència Internacional (CEI), i reforma de l'estatut de l'estudiant.

L'augment de taxes es materialitza principalment mitjançant l'augment progressiu d'aquestes fins a l'any 2015, en el qual pagarem el crèdit en les segones convocatòries a un 50% i en les terceres a un 100% del valor real del crèdit. Amb tals preus, fins i tot no arribariem els estudiants fills de la classe treballadora i de les capes populars a pagar la matricula amb una suposada beca que ens proporcionés l'estat -perquè fins a les beques ja no seran beques, sinó préstecs que ens endeutaran fins al final dels nostres dies i que ens impediran als joves coses tan bàsiques com l'emancipació. Tot això, s'amaga després de la màscara de la recerca de l' "excel·lència acadèmica" i la millora del rendiment dels serveis acadèmics, docents i investigadors.

L'avaluació es realitzarà de manera estatal (ANECA) i supraestatal (ENQA), i en algunes comunitats autònomes amb agències d'avaluació pròpies, totes elles avaluen a les universitats centrant-se més en la rendibilitat per a les empreses que en criteris educatius. La supraestatal servirà per revisar el compliment dels criteris europeus, imposats pel gran capital europeu. Després d'aquest eufemisme s'amaga la creació d'un rànquing d'universitats que obligarà a aquestes a competir entre si, obtenint així universitats de 1º, 2º o 3º categoria.

Davant els possibles problemes que pugui crear l'estructura d'autogovern que actualment existeix a les universitats de l'estat espanyol, es planteja una reforma d'aquest en la qual els "consells socials" -composats principalment pel sector privat- obtinguin una gran rellevància. D'aquesta manera es deixa la universitat en mans del gran capital financer convertint-la en un negoci, i una eina de satisfacció del mercat en detriment de la qualitat de la docència i el desenvolupament del coneixement, deixant a un costat els veritables objectius de la universitat: la docència i la investigació amb criteris científics; alguna cosa que en un futur amb capitalisme ens resultarà utòpic pensar si no lluitem i ens organitzem.

Els CEI són un dels eixos principals d'aquesta segona etapa que comporta Bolonya. Contribuiran a la catalogació de les universitats en millors o pitjors d'una manera més remarcada. S'estructuraran al voltant de les carreres més rendibles des del prisma de l'obtenció de beneficis econòmics a la classe dominant, la qual cosa provocarà una progressiva depauperizació en la qualitat de la docència en carreres menys rendibles fins a arribar al grau de la possible eliminació de les mateixes, responsabilitat que recau en els consells socials. A més d'això obrirà les portes de la universitat, de la manera més descarada, doncs per fer una universitat competitiva es necessita una gran inversió, quelcom que a dia d'avui manca en les arques de l'estat-, allò que només té el capital privat.

En quant a l'estatut de l'estudiant ens trobem amb un gran engany i aixecada de camisa al col·lectiu estudiantil. Es presenta com alguna cosa innovadora i revolucionària quan realment es tracta -com en totes les reformes que tracten de privatitzar algun servei públic- d'un conjunt d'eufemismes i paraules inserides en un context ambigu i clarament buides de significat.

Destaquem diversos aspectes que a dia d'avui segueixen sense cobrir com: la igualtat d'oportunitats, que sota el capitalisme és impensable, ja que les oportunitats depenen en última instància de la procedència de classe: obrer o burgès, i més encara amb aquest projecte privatizador, el dret a conciliar la vida laboral amb la vida escolar, la no contemplació de becar als estudiants de màster -el que els elitiza encara més del que ja ho estan-, i a sobre es tracta de la mateixa manera tant a l'educació privada com a l'educació pública, donant per fet que ambdues estan igual de protegides.

A aquesta onada privatizadora, li hem de sumar la cirereta del pastís: la reforma laboral, que sota tints socials i amb el supòsit objectiu de reduir l'atur a tots els nivells, amaga en realitat: la retallada de drets laborals arrencats a la burgesia amb històriques lluites, la devaluació de la força de treball, menor remuneració laboral, acomiadament més barat i flexible, etc… Però hi ha un aspecte escandalós que afecta als universitaris: la profunda precarietat a la qual ens condemnen a través dels contractes de formació o pràctiques. Aquests contractes contemplen la possibilitat d'encadenar un contracte darrere l'altre mentre no ocupem el mateix lloc de treball o hàgim estat contractats per primera vegada tenint el doctorat -alguna cosa impossible per als fills de la classe obrera i les capes populars; la interrupció d'aquest contracte davant qualsevol situació d'incapacitat temporal; o l'exempció de quotes empresarials a la seguretat social, mentre que el report màxim anual per un contracte indefinit és de 1400 €. I si a això li hem sumar altres aspectes com la cessió de gran part de les competències dels Serveis Públics d'Ocupació (SPE) a les ETTs (Empreses de Treball Temporal), tenim tots els desitjos i ordres del gran capital materialitzats en detriment de la classe productora i els seus fills.

Cal tenir en compte la situació en la qual s'està privatitzant no només l'educació, quelcom bàsic per al desenvolupament de la societat, sinó tot l'Estat de Benestar. Per entendre-ho cal plantejar-se dues qüestions: les causes del seu naixement i la causes del seu desmantellament. La burgesia amb por al fet que es materialitzessin les més que probables revolucions socialistes i la presència del contra-poder que constituïa la URSS i el Bloc Socialista, va cedir part del benefici obtingut de la classe obrera embriagant-la amb la febre consumista i certs serveis bàsics com: educació, seguretat social, etc… avui 20 anys després de la contrarrevolució sorgida en el Bloc Socialista, la burgesia té camp obert per fer el que li plagui i és el que ocorre ara amb el desmantellament d'aquest miratge que ha resultat ser l'Estat del Benestar, allò que la gent va pensar que vindria per no anar-se'n mai. Quan el que mai marxarà són les reformes imposades pel gran capital, les quals han vingut per quedar-se mentre hi hagi capitalisme.

Davant tot això, els CJC-Joves Comunistes del Poble català, fem una crida als estudiants, tant universitaris i de mitjans, passant també pel Personal Administratiu i de Serveis (PAS) i al Personal Docent i d'investigació (PDI) -que també es veuran afectats directament per aquestes reformes- perquè acudeixin a la mobilització del 17 de Novembre i s'organitzi políticament, doncs com més organitzats estiguem millor serà la resposta que donarem a l'oligarquia financera parant-li els peus i fins i tot llançant-los pel forat de l'oblit. També volem desvetllar el profund caràcter de classe que persegueixen aquestes reformes, agreujant la precarizació de la classe obrera i elitizant l'educació, la qual cosa ens imposa un obstacle en l'accés a aquest nivell de l'educació.

Mai ens cansarem de dir que amb el capitalisme en l'estat actual de descomposició, en el capitalisme senil, no hi ha futur per a la classe obrera ni per al conjunt de la humanitat en si mateixa, el futur és el socialisme!

No a la Bolonya!

No a l'EU2015!

No a la Reforma Laboral!

Socialisme o Barbàrie!

Acte de campanya al barri del Carmel

2011-11-14T19:56:00.002+01:00

Acte fi de campanya de la provincia de Lleida

2011-11-14T19:55:00.002+01:00

El PCPC crida a votar amb la papereta comunista a Barcelona

2011-11-12T15:21:00.001+01:00

Malgrat l'anul·lació fraudulenta de la candidatura del Partit Comunista del Poble de Catalunya en la província de Barcelona, el PCPC contínua la campanya ignorant completament les prohibicions i traves imposades per l'Estat espanyol per tractar d'apartar als comunistes. Els agradi o no, estarem presents als barris repartint la nostra propaganda, realitzant mítings, i el proper 20 de novembre hauran de comptar centenars de paperetes comunistes.

Així doncs, cridem a la classe obrera a votar comunista a les Eleccions en la província de Barcelona, introduint la papereta del PCPC, un vot rebel davant la tupinada electoral.

Descarrega't la papereta del PCPC per a Barcelona AQUÍ

Actes de campanya a Tarragona

2011-11-10T00:53:00.000+01:00

ULLDECONA:

Dia 11 a les 20h a Casa de la Cultura

SANT CARLES DE LA RAPITA:

Dia 11 a les 22h al Casal Cultural Lo Maset - Sala d'actes

AMPOSTA:

Dia 12 a les a les 20h a l'Edifici Lo Casal - Sala d'actes

TORTOSA:

Dia 13 a les 18h a la Nau del Parc Teodor Gonzalez

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

VOTA PCPC!

Acte de campanya a Lleida

2011-11-10T00:45:00.000+01:00

Davant la prohibició del PCPC a les eleccions generals del 20N a Barcelona

2011-11-09T04:01:00.000+01:00

El Partit Comunista del Poble de Catalunya, PCPC, tot i haver obtingut l’aval de més de 5.000 ciutadans i ciutadanes de la província de Barcelona, té prohibida la seva participació a les eleccions generals del proper 20 de novembre.

Aquesta prohibició no és deguda a la manca d’avals, el PCPC n’ha recollit 1.000 més dels necessaris, aquesta prohibició és fruit d’un acte intencionat d’invalidar i no comptabilitzar centenars d’avals vàlids, per impedir així la nostra participació.

Les diverses sentències judicials, en cap moment valoren les nostres reclamacions d’irregularitats a la comptabilització d’avals, i es limiten a manifestar que la formalitat del procediment electoral impedeix acceptar els nostres recursos. Així, la legislació electoral, la Junta Electoral amb la Oficina del Cens i el sistema judicial es converteixen en un complex aparell destinat a impedir la nostra presència.

Davant aquesta situació, el PCPC manifesta que no deixarà de recórrer a quantes instàncies li permeti la legalitat burgesa per reclamar i exigir una investigació d’aquest frau.

Davant la impossibilitat de concórrer a les eleccions, el PCPC manifesta que segueix en campanya política, i continuarem explicant el programa i la proposta comunista a la classe obrera.

El PCPC demana al conjunt de la classe obrera de la província de Barcelona el VOT NUL, i considerem els següents motius:

1. En aquestes eleccions cap altra opció política planteja un programa revolucionari per a la classe obrera ni les classes populars.

2. En aquestes eleccions cap altra opció política planteja un programa de confrontació que presenti el socialisme i el comunisme com el projecte polític de i per a la classe obrera.

3. En aquestes eleccions cap altra opció política presenta un programa antiimperialista i radicalment confrontat a la UE i a l’OTAN.

4. En aquestes eleccions cap altra formació política ofereix una sortida a la crisi més enllà de reformes més o menys radicals, més o menys efectistes, però sense entrar en la contradicció fonamental entre capital i treball i, ni molt menys, plantejant una sortida de classe.

Aquests motius ens obliguen a demanar a la classe obrera i al conjunt de la classe treballadora de Barcelona, el vot nul, a l’hora que a les províncies de Lleida, Tarragona i Girona l’opció comunista sí estarà present i el conjunt de treballadors i treballadores podran votar al PCPC.

Tot i la prohibició, tot i el frau, el programa comunista estarà present arreu de Catalunya.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

A Lleida, Tarragona i Girona, VOTA COMUNISTA, VOTA PCPC!

A Barcelona el VOT COMUNISTA ÉS EL VOT NUL!

Comitè Executiu del PCPC

Barcelona, 8 de novembre de 2011

Campanya electoral a la Universitat de Lleida

2011-11-08T14:16:00.001+01:00

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC-Ponent) ha estat fent campanya a la Universitat (UdL-Rectorat). Josep Maria Baró (Cap de llista del PCPC al Congrés) i Sisco García (1r candidat al Senat) han explicat als joves universitaris els eixos bàsics del programa comunista. La proposta específica a nivell educatiu es resumeix en:

1) Defensa d´un sistema educatiu exclusivament públic, gratuït i laic, inclòs el nivell universitari. Pla Nacional d´Educació. Eliminació de les subvencions a l´escola religiosa.

2) Anul.lació del Pla Bolonya. Educació no mercantilitzada.

Els candidats del PCPC han explicat igualment als joves que ells tenen que ser el motor per canviar el sistema. En el capitalisme no hi ha futur per a la classe obrera, ni per la joventut. El capitalisme en aquesta fase de crisi estructural sols ofereix més atur, més precarietat i més repressió. Cal recordar que més del 50 % dels joves es troben en situació d´atur. La proposta comunista planteja la necessitat de la revolució socialista com a única opció valida per a la classe treballadora i la joventut de les classes populars.

NOTA.1.: El PCPC estem pendents que el Tribunal Constitucional es posicioni entre avui i demà sobre la qüestió de la candidatura del PCPC per Barcelona. El PCPC va recollir més de 5000 avals i l´oficina del cens electoral de Barcelona ha fet una tupinada descarada tombant més d´un miler d´avals sense cap motiu. Davant aquest frau vergonyós s´ha fet les denúncies i recursos pertinents. El PCPC i el PCPE mitjançant el seu equip jurídic han aconseguit que siguin proclamades les candidatures a Madrid, Saragossa, Múrcia, La Corunya, Ciutat Real, Osca i Girona. En aquestes províncies el nostre partit va patir les cacicades de les Juntes electorals provincials i la Junta Electoral Central.

Nota.2. A les fotos adjuntes, Josep Maria Baró (esquerra) i Sisco García (dreta) candidats del PCPC.

Lleida a 7 de Novembre de 2011

Crònica de la Festa d’Octubre del PCPC

2011-11-08T03:48:00.003+01:00

El passat dissabte 5 d’octubre, el PCPC i els CJC/JCPC, en companyia d’amics i simpatitzants, celebràrem un any més la Festa de la Revolució d’Octubre, festa en la que anualment el PCPC, tot commemorant de la gesta de la primera revolució socialista de la història, ens apleguem per realitzar un acte de germanor.

Aquesta festa ha esdevingut amb els anys una data simbòlica per a tots nosaltres, amb la que reafirmem el nostre compromís envers l’organització i eixamplem els nostres llaços amb tots aquells amics i amigues que any rere any ens acompanyen.

La jornada començà ben d’hora amb el muntatge de tota la infraestructura necessària. Joves i grans unirem esforços per a deixar tot apunt per a realització d’aquesta celebració. Val a dir que no fou tasca fàcil donat que els núvols ja de bon matí amenaçaven tempesta i no era casual veure a més d’un camarada observant el cel amb cara de preocupació. Amb tot però i com no podia ser d’altra manera ens arremangarem la camisa i ho deixarem tot preparat.

Al migdia, i en un ambient de germanor i bon humor es començà a preparar la paella, la qual plantant cara a les escomeses dels “enemics climatològics” passaria mil i una aventures fins que finalment acabés al plat. Fou com sempre un dinar de plena camaraderia on entre anècdotes i rialles omplirem la panxa de manera més que satisfactòria. Cal felicitar en aquest sentit als cuiners i cuineres que ho varen fer possible.

A la tarda s’iniciaren les ponències programades. El camarada Ferran Nieto desenvolupà la seva intervenció entorn a l’agressió imperialista que ha patit i segueix patint el poble libi, de com els comunistes, amb la nostra ferma convicció antiimperialista, condemnem aquestes ignomínies i barbaritats sense deixar d’assenyalar a tots aquells (persones i organitzacions) que des d’unes teòriques coordenades ideològiques i polítiques d’esquerres, i de manera directe o indirecte, han recolzat i recolzen l’espoli i el genocidi de tot un poble en base a una difusa i abstracte revolució vertebrada per el imperialisme internacional. No són foteses que els comunistes oblidem amb el temps, doncs aquests crims pesaran en el record per vergonya de tots aquells i aquelles qui d’una manera o altre han col·laborat en el dolor de Líbia.

Lamentablement no varem poder gaudir de la presència i testimoni del company Flavio Signore d’Ojos Para la Paz, doncs es troba actualment a Síria, on, al igual que va fer a Líbia, recopila informació sobre el terreny de les maniobres imperialistes que en un futur no massa llunyà aquest hi pugui desenvolupar.

Tot i això creiem que el tema es va abordar de manera satisfactòria doncs és una qüestió avui en dia candent i de fet, no tant lluny d’aquí es combat ara mateix fusell en ma per a expulsar a l’invasor imperialista. De ben segur que el poble libi necessita ara més que mai la solidaritat internacional, i el PCPC ha volgut col·laborar-hi amb el seu humil granet de sorra.

A continuació el camarada Albert Camarasa ens va descriure el cas que viu el PCPC i els CJC/JCPC de persecució i repressió que, en les persones d’ell mateix i d’en Xavi Auré i Juanjo Serrano, intenten afeblir i aniquilar el treball d’un partit ferm i monolític, un partit d’alternativa a la barbàrie capitalista, un partit que en definitiva no cap en els marges de la dictadura del capital i és per això que es trama muntatges policials com aquest. Es va descriure també en tota la dimensió la resta de casos que pateixen els CJC a tot l’estat així com el nostre partit germà el PCPE, especialment el cas dels camarades d’Astúries.

Arribats ja al míting polític, els camarades Miguel Guerrero (Secretari General del PCPC) i Carles Masip (Responsable Polític dels CJC/JCPC) abordaren qüestions com la necessitat de la fermesa d’una organització de vanguàrdia que planti cara al capitalisme senil, el bagatge del moviment comunista a través de la història en la defensa dels drets legítims de la classe obrera i com a organització guia d’aquestes així com de qüestions com la tupinada realitzada al PCPC en la present campanya electoral o la ja esmentada repressió estatal contra el PCPC i els CJC/JCPC.

Acabades ja les conferències i aixoplugats sota la glorieta de la Plaça Europa o on hom bonament podia es preparà tot el necessari per al concert, en el qual gaudiríem de l’actuació d'Aka Rap Perros, Kommintern i Fok. Val a dir que com no podia ser d’altre manera no hi van faltar a la cita la Policia Local de Santa Coloma de Gramanet i els Mossos d’Esquadra, qui amb males formes i sense previ avís es personaren amb cinc vehicles a la plaça per mirar de torbar i dificultar la realització de l’esdeveniment (cosa que val a dir que ni molt menys aconseguiren). Volem aprofitar per a solidaritzar-nos a través d’aquestes línies amb els companys de FOK i especialment amb el seu cantant per l’actuació policial i tot el que d’aquesta es pot derivar. Valorem que la presència policial a l’hora que es donà i en les circumstàncies específiques (gent jove, de matinada etc) formen part de l’estratègia criminalitzadora i repressiva que d’uns anys ençà està patint la nostra organització.

VISCA LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE!

VISCA EL PCPC i ELS CJC/JCPC!

Davant l'assassinat del comandant Alfonso Cano

2011-11-07T13:33:00.004+01:00

¿De quien depende que siga la opresión?, de nosotros.

¿De quien que se acabe?, de nosotros también

¡Que se levante aquel que está abatido!

¡Aquel que está perdido, que combata!

¿Quién podrá contener al que conoce su condición?

Pues los vencidos de hoy son los vencedores de mañana

y el jamás se convierte en hoy mismo.

Bertolt Brecht

Alfonso Cano, comandant de les FARC-EP, ha estat assassinat per l'exèrcit colombià amb la inestimable ajuda de la CIA, la parella mortal que va engegar el Pla Colòmbia per matar als dirigents polítics d'Unió Patriòtica i que, fins avui, es manté vigent amb l'assassinat impune dels dirigents de les FARC.

El govern de Santos, fidel hereu d'Uribe, contínua escrivint les pàgines més negres per a la pau a Colòmbia, al mateix temps que assassinaven al comandant Cano, pobles indígenes del Cauca eren bombardejats, en una de les conegudes maniobres governamentals que provoquen el continu desplaçament, el terror i la por de la població.

El poble té dret a la insurrecció, a la rebel·lió activa contra un govern que oculta fosses amb milers de desapareguts, que obliga a milions de persones a desplaçar-se del seu lloc d'origen, que projecta desenvolupaments energètics en funció de la disponibilitat d'efectius militars que assegurin la rampinya.

Santos es va iniciar com a ministre de defensa amb Uribe, es felicitava pels “falsos positius” fins que la por d'una minima prudència internacional li va aconsellar moderació en les seves expressions, no en les seves accions, avui es felicita per l'assassinat d'un home infrangible, un revolucionari que mai va ser abatut en la seva convicció d'alliberar al poble colombià.

La insurrecció de les FARC-EP manté viva l'esperança de l'alliberament enfront d'un govern titella de l'imperialisme que assegura el seu terrorisme d'estat amb la tecnologia militar del South Command nord-americà i el Mossad israelià.

El comandant Cano va morir combatent pels drets del poble colombià, per la justícia, pel socialisme.

Els comunistes avui lamentem la mort d'Alfonso Cano, que ja és part de la nostra història alliberadora, pertanyent als pobles i els pobles són invencibles, retem homenatge a un revolucionari, ho fem amb la certesa de la victòria.

Comandant Alfonso Cano, fins a la victòria sempre!

Madrid, 7 de novembre de 2011
Comitè Executiu del PCPE

Presentada demanda contra el cens de Barcelona

2011-11-07T12:22:00.000+01:00

Presentada demanda contra el cens de Barcelona pels errors, inexactituds i omissions que conté respecte a la certificació emesa sobre els avals presentats pel PCPC.

Aquesta certificació ha impedit la proclamació de les nostres candidatures al Congrés i al Senat. Al marge de qual sigui el resultat judicial, no s'impedirà la participació del Partit Comunista del Poble de Catalunya en la campanya.

A hores d'ara treballa la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per buscar una excusa formal que els permeti no entrar al fons de l'assumpte. Encara que s'esforcin en desviar l'atenció sobre els nombrosos errors de transcripció (diguem-ho així) que va cometre el cens per a la desestimació de centenars d'avals, hauran de buscar moltes dreceres jurídiques per cobrir amb mantell de silenci la veritat sobre els avals que el cens va marcar amb “x”, i que ni tan sols va valorar ni va comptabilitzar com emesos.

A les coses pel seu nom, això és una tupinada. Queda per veure si davant la dimensió de la corruptela són capaços de reconèixer una mica del que han fet encara que sigui trobant un funcionari sobre el qual bolcar les culpes o bé en la total falta de vergonya que caracteritza al sistema capitalista en la seva fase agònica i decadent troben la manera d'ocultar tot l'assumpte. Sigui el que sigui el resultat judicial, anirem més enllà i començarem a buscar a aquests i aquestes ciutadans i ciutadanes que ens van avalar i que “han eliminat” del cens, ells i elles ens ajudessin amb la denúncia pública d'aquests fets davant la persona física que ens va avalar seguiran mantenint que no existeix?. Tot i que no ens donin la raó en els tribunals, els i les comunistes sabem que tenim la raó històrica.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

Tupinada a Barcelona! L’Estat capitalista no podrà aturar als i les comunistes!

2011-11-05T01:00:00.000+01:00

El Partit Comunista del Poble Catalunya (PCPC), continua amb el pols judicial contra la Junta Electoral de la Província de Barcelona, que insisteix en prohibir la nostra candidatura contradient, no només la resta de Juntes Provincials, com la de Girona, que ha proclamat la candidatura del PCPC, sinó fins i tot el propi Tribunal Constitucional que recentment ha sentenciat favorablement als recursos del PCPE per les circumscripcions de Madrid i Ciudad Real.

Avui el PCPC es podrà presentar a Lleida, Girona i Tarragona, i el nostre partit germà, el PCPE, a 25 províncies més, incloses les que les Juntes Provincials en un primer moment varen intentar prohibir.

Però sembla ser que a Barcelona, la lògica i la pròpia legalitat burgesa tenen uns límits ben diferents, uns límits que arriben a l’esperpent de cometre frau electoral per aconseguir impedir la presència comunista a les eleccions. Tanta por els hi fem?

El PCPC, després de setmanes de batalla legal i diversos recursos ha aconseguit les proves materials de com, en un acte deliberat i conscient, s’han eliminat literalment desenes i desenes d’avals, no comptabilitzant-los, i altres centenars d’avals vàlids han estat desestimats de forma fraudulenta.

El PCPC continua la seva batalla legal per desemmascarar el frau, i mantenim demandes davant el jutjat Contenciós Administratiu i el Tribunal Constitucional. Però els i les comunistes, independentment de com resolguin els tribunals, estarem presents a la campanya electoral de Barcelona, i presentarem el nostre programa a la classe obrera.

En els propers dies els i les comunistes farem públiques les proves de la tupinada electoral i del frau. Aquesta batalla, que en la gran majoria de casos, com a Girona o a Madrid l’hem guanyat, encara es lliura a Barcelona.

El PCPC valora que la proposta comunista, el programa de confrontació comunista i el mètode de combat dels i les comunistes és una amenaça davant la qual, els gestors del capitalisme creuen necessari vulnerar les seves pròpies lleis, recorrent al frau, per tal d’impedir-nos presentar.

Si avui que som encara un partit modest han de recórrer al frau, als muntatges policials i a les amenaces, què faran contra nosaltres més endavant quan siguem més forts?

El PCPC té la ferma determinació de seguir endavant amb la campanya electoral, i adverteix que res ens aturarà, ni el frau, ni les prohibicions, ni la repressió ni les amenaces.

Exigim que se’ns permeti exercir el nostre dret a participar a les eleccions.

Exigim que es depurin les responsabilitats respecte el recompte fraudulent d’avals.

No podran evitar que als barris de tota Barcelona es senti el crit de TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

No podran evitar que el programa comunista es reparteixi, es difongui i s’expliqui massivament.

Comitè Executiu del PCPC
Barcelona, 4 de novembre de 2011

Carta oberta de Carmelo Suarez (SG PCPE) al Ministre de l'Interior

2011-11-03T13:36:00.000+01:00

Aquestes Eleccions Generals del proper 20N estan servint per posar en evidència –a qui ho dubtés- el caràcter de classe de l'estat espanyol; així com –també- la greu crisi en què es troba el mateix com a instrument vàlid de l'oligarquia espanyola per a l'opressió sobre el poble treballador. Benvingudes siguin, doncs, les clarificacions. Avui vostès enganyen menys que ahir.

Abans d'aquestes Eleccions, el partit al que vostè pertany, en santa aliança amb altres fraccions polítiques de l'oligarquia d'aquest país, i amb el consentiment del reformisme d'esquerres, van inventar una nova normativa per tractar de controlar de millor forma els processos electorals, en l'intent -sempre present- de tractar d'impedir que surti de les votacions un resultat que no s'ajusti als seus interessos de classe. Això els preocupa més avui, en un escenari de crisi estructural capitalista, on el poble pot arribar a tenir una percepció més clara del caràcter explotador, i socialment injust, del sistema polític que vostès representen.

L'aplicació d'aquesta nova normativa s'ha desenvolupat amb tota la intenció d'augmentar el grau de dificultat que aquesta nova barrera, ja de per si mateix mateixa, suposa per als partits sense representació parlamentària fins al dia d'avui. Falta de precisió en la forma de recollir les signatures, retard en la publicació d'instruccions, contradiccions en les circulars de la JEC, publicació del model d'imprès esgotant el termini legal, etc., són algunes de les pràctiques implementades en els aparells de l'estat que intervenen en aquest procés.

Malgrat tot això el PCPE ha aconseguit presentar 29 llistes, reunint més de quaranta mil signatures de suport i cobrint amb això el 80% del cens electoral del país. No és poc per a una organització que ha d'anar a contra corrent.

Però vostès no han pogut acceptar tampoc aquesta realitat, i estan utilitzant tots els recursos de la violència de l'estat per tractar d'impedir la nostra presència en aquestes 29 circumscripcions.

Les actuacions de les JEP han estat d'allò més variat, unes en sentit contrari d'unes altres; aplicant les instruccions de la JEC d'una manera, i també de la contrària.

Els Jutjats de lo Contenciós igual –hem hagut de personar-nos en sis d'ells-, uns proclamant les candidatures directament i uns altres denegant absolutament tot, a pesar que les casuístiques eren iguals. Ara bé, en aquestes situacions amb problemes vostès han llançat un especial atac premeditat contra les nostres candidatures de Madrid i Barcelona que, a dia d'avui, no estan proclamades i estan pendents de l'últim tràmit davant el Tribunal Constitucional, al costat de la de Ciudad Real.

Com havien de fer qualsevol tipus de parany, a més, vostès han utilitzat les Oficines Provincials del Cens com a autèntics bucaners. A Madrid i Barcelona vostès ens han anul·lat de l'ordre de mil signatures, en cadascuna d'aquestes llistes.

Hem pogut comprovar la llista de signatures anul·lades de Barcelona –la de Madrid senzillament no ens la van donar, com així ordena la legislació vigent- i hem comprovat que ens anul·len vostès centenars de signatures que estan completament correctes, en uns casos dient que no estan en el cens i en altres casos dient que estan incompletes. Tot això absolutament fals.

Quan els aparells de l'estat actuen d'aquesta manera estan destapant que tenen un seriós problema, i que és clar que no volen les llistes del PCPE en aquestes eleccions, i que actuen avui igual que ahir van actuar amb el GAL, o amb l'emissora d'Antonio Cubillo a Alger, o amb la Llei de Partits per tractar d'impedir la lliure expressió d'uns altres.

Però vostès s'equivoquen. Ara el que tenen davant és un Partit Comunista, i no un grup sense projecte de futur. I l'experiència històrica acumulada ens porta a fer de cada dificultat un suport per a una nova victòria, com bé diu Fidel. La classe obrera d'aquest país així ho entendrà.

Sr. Ministre vostè passarà a la història per haver estat el responsable d'organitzar unes eleccions on s'expressa, amb més claredat que mai, el procés de degradació política i moral d'aquest sistema polític anomenat capitalisme.

Per això Sr. Ministre, vostès són uns corruptes i uns estafadors, i nosaltres els vencerem, més ràpid que tard, amb la força de la raó, d'els qui creiem al poble, i que sabem que no hi ha enemic gran per a una organització que està convençuda de la seva raó històrica.

Carmelo Suárez

Secretari General del PCPE

Crònica de l'acte antirepressiu a Sabadell

2011-10-30T15:32:00.000+01:00

Aquest 29 d’octubre el PCPC Vallès Occidental i els CJC/JCPC Col·lectiu Makarenko hem realitzat un acte sobre la repressió en els moviments socials al CSA La Mekànica, acte que s’inclou dins la campanya dels 3 encausats del PCPC i els CJC/JCPC.

En aquest contarem amb la presència de Josep Garganté, treballador de TMB i sindicalista de CGT, que ens explicà les diverses experiències de lluita a l’entorn d’aquesta empresa pública, les represàlies impulsades tant per la direcció de l’empresa així com les nombroses campanyes mediàtiques vertebrades a fi de crear un clima de pressió i descrèdit popular en relació a les lluites i vagues d’aquests treballadors. Josep Garganté desenvolupà també l’essència de la repressió com a resposta conseqüent capitalisme a la mobilització obrera.

A continuació es projectà el documental “Injustament Represaliats”, en el que alguns dels companys encausats així com testimonis de la manifestació del 2007 front l’assassinat de Carles Palomino explicaren la naturalesa del muntatge policial que pretén condemnar a 3 anys i 10 mesos als 3 camarades.

Tot seguit, Carles Masip, Responsable Polític dels CJC-Joves Comunistes del Poble Català, va aprofundir encara més sobre la qüestió dels 3 encausats tot abordant el concepte de repressió com a agent fonamental d’una classe contra una altre, conseqüència innobviable de tota lluita de classe.

En acabar la intervenció del camarada Carles Masip i donada la massiva assistència així com la pluralitat ideològica d’aquesta, es va debatre sobre qüestions tant interessants i variades com l’esmentada repressió, l’estratègia i tàctica política del moviment obrer en les diverses de les seves expressions (marxista-leninista, anarco-sindicalista etc), relacions internacionals, 15 M i un llarg etcètera.

El PCPC i els JCPC del Vallès estem molt satisfets de l’esdevenir d’aquest acte, ja sigui per l’assistència de més de 30 persones com per la confluència en el debat sa i respectuós entre les diferents sensibilitats polítiques i sindicals vigents a la ciutat, per altra banda esdevé també una fórmula vàlida per difondre el treball i presència del PCPC i JCPC a la ciutat.

Partit Comunista del Poble de Catalunya Vallès Occidental

CJC/JCPC Col·lectiu Makarenko

Més fotos:

La patronal ho té clar: més explotació per a la classe obrera i menys drets

2011-10-30T15:22:00.000+01:00

Els Comitès Executius del PCPE i els CJC, davant les noves propostes que presenta la CEOE en el document presentat el passat 19 d'octubre, manifesten el següent:

Que totes les mesures per les quals “aconsellen” als “grups polítics que concorren a les properes eleccions” van en el camí de les anteriors contrareformes laborals realitzades en la legislatura del PSOE: més pèrdua de drets per a la classe obrera i majors facilitats legislatives a la patronal per explotar als treballadors i treballadores:

- Un nou pacte de “moderació” salarial per al període 2012-2015, que faci encara més raquític el poder adquisitiu de les famílies obreres. L'estancament dels salaris es dóna en un context de pujada generalitzada dels preus dels serveis bàsics (llum, gas, aigua, transport públic,…), de reducció d'ingressos dels treballadors/as (congelació de salaris dels empleats públics, atur, retallada de prestacions i subsidis, pujada dels impostos indirectes,…), mercantilització dels serveis públics i clar empitjorament de les condicions de la joventut, amb alts índexs d'atur i precarietat i increment del preu de l'educació i altres despeses.

- La regulació del dret de vaga, “fonamentalment referent als serveis essencials”. Això en la pràctica significarà restringir el dret a vaga amb el pretext d'uns serveis mínims que injustament diran són per al benefici de la societat.

- Facilitar el conveni d'empresa enfront dels d'àmbit superior i el despenjament d'aquests, amb l'objectiu de prevaler els pitjors convenis per als treballadors/as. Amb això es persegueix destruir la negociació col·lectiva i establir la negociació individual del conveni entre empresa i treballadors, la qual cosa evitaria que els treballadors negociessin com a classe les seves condicions de treball enfront de la patronal.

- Abaratir més l'acomiadament, pagant només 20 dies (en lloc de 45) per any treballat en els acomiadaments improcedents i 12 dies (en lloc de 20) en els acomiadaments procedents. A més, la indemnització per acomiadament no podria sobrepassar en total les 12 mensualitats, és a dir, no podria superar l'equivalent a un any de salari.

- Promoure el copagament en la sanitat i la justícia, avançant així encara més en la privatització dels serveis públics.

Aquestes declaracions provinents de la patronal no mostren més que la ficció democràtica en la qual vivim. La CEOE, proposa un paquet de mesures als partits de l'oligarquia que després hauran d'executar sí o sí. En aquest sentit denunciem també el paper que, com en altres ocasions, jugaran els mitjans de comunicació en aplanar el camí per a la implantació d'aquestes mesures mitjançant la difusió en els grans mitjans de comunicació que aquesta és l'única solució per “sortir de la crisi”.

Davant això, les lliçons que la classe treballadora ha de treure davant aquestes noves declaracions és que quan a la patronal no la hi contesta amb unitat i lluita obrera, aquesta s'embraveix i exigeix mesures que restin encara més els nostres drets. El Pacte Social es demostra com una mentida per al poble treballador. Només la unitat de la classe i la lluita obrera millorarà les condicions de la majoria social i crearà una sortida de la crisi capitalista favorable als treballadors.

Davant aquestes noves amenaces de la CEOE, fem una crida a l'organització i la lluita de la classe treballadora per evitar la implantació d'aquestes mesures, que, sense lloc a dubte, formen ja parteix de l'agenda oculta que després del 20N desenvoluparan tots els partits del sistema.

La patronal ho té clar, i tu?

Defensem els nostres drets,

TOT PER A la CLASSE OBRERA!

Un Comitè d'Unitat Obrera en cada centre de treball!

Juntes electorals i jujtjats tracten d'impedir la presència del PCPE i PCPC al 20-N

2011-10-30T15:14:00.000+01:00

El nou procediment -establert per la recent reforma de la LOREG-, per a la presentació de candidatures dels partits polítics sense representació parlamentària, s'està caracteritzant per una actuació arbitrària i absolutament discrecional per part, tant de les Juntes Electorals, com dels Jutjats del Contenciós que tenen a veure els recursos en els casos de no proclamació de candidatures presentades sota aquesta nova modalitat.

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya està sent objecte d'una autèntica persecució política, sota l' estratagema de l'aplicació d'aquesta modalitat de presentació a les Eleccions del 20N.

El PCPE ha hagut de presentar un total de sis recursos electorals contra la no proclamació de les seves candidatures a Girona, Barcelona, la Corunya, Zaragoza, Madrid i Ciudad Real. Tan sol haver d'abordar aquests tràmits, amb terminis urgents, suposa ja la dedicació d'uns recursos humans, econòmics i materials que col·loquen al PCPE en clara situació discriminatòria davant la pretesa igualtat per a totes les opcions polítiques en el procés electoral. És una fallida del pretès dret que vas agafar a totes les organitzacions polítiques per presentar les seves propostes a la convocatòria electoral.

Els resultats dels recursos presentats cobreixen una àmplia diversitat de sentències de la més variada orientació davant situacions idèntiques. En un cas el Jutjat del Contenciós procedeix directament a proclamar la candidatura (Girona i Saragossa), mentre en un altre senzillament denega la petició de nul·litat de l'acord de la Junta Electoral Provincial sense més argumentació (Madrid), i en un tercer s'ordena a la Junta Electoral Provincial a obrir un termini d'esmena de quaranta-vuit hores admetent-se la presentació de nous avals per substituir als suposadament” defectuosos (la Corunya). I això només per citar tres exemples.

La fiscalia, en tots aquests procediments judicials ha adoptat, també, tot tipus de criteris dels més contradictoris, a favor de la demanda en uns casos, radicalment enfrontada a la demanda en uns altres.

L'actuació de les JEP no ha estat menys arbitrària, doncs en uns casos sí es va admetre la presentació d'avals en substitució dels “suposadament” defectuosos i en uns altres es va denegar aquest dret. Resulta almenys cínica la pretensió, d'algunes JEP, que el PCPE procedís a corregir els errors de determinats avals, com si les persones que van subscriure els mateixos estiguessin localitzades per realitzar tal esmena.

No s'han quedat a la saga les Oficines Provincials del Cens Electoral. El PCPE ha detectat l'anul·lació d'avals que no tenien cap tipus d'objecció en diverses ocasions. Però, a més, en molts casos no es facilita el llistat detallat dels avals anul·lats, fent constar el motiu de la seva anul·lació, creant, així, una situació de total indefensió. I es coneix que s'han produït anul·lacions perquè en l'aval no consta el municipi sinó la província on la persona està censada; sent les Oficines Provincials del Cens Electoral les encarregat del Cens són precisament els qui saben si aquesta persona, pel nombre del seu document d'identitat, està censada en aquesta circumscripció electoral o no, no obstant això la càrrega de la prova es col·loca sobre les esquenes del Partit.

S'ha argumentat que aquesta nova restrictiva reforma electoral era per constatar l'existència real del partit polític que presenta la candidatura, doncs cal dir que l'esforç absolutament desproporcionat que cal realitzar per salvar aquesta arbitrària i discrecional carrera d'obstacles –en moments en què totes les energies haurien d'estar concentrades a preparar la campanya electoral- ve a mostrar-se com una voluntat política del Parlament d'impedir la presència de determinats partits polítics en la batalla electoral. I que, en tot cas, si se superen aquestes dificultats l'organització concorri a les eleccions amb les seves capacitats minvades.

Com totes aquestes situacions no les podem valorar com a conseqüències casuals de la nova normativa, com no ens podem creure que de quatre mil signatures presentades en una circumscripció mil d'elles siguin incorrectes, com la crisi capitalista posa en seriosos destrets al bloc dominant de poder que té autèntic terror al fet que el poble opti per sortides fora del control de les castes dominants, el PCPE conclou que totes aquestes “anomalies” en la tramitació de les seves candidatures són part d'una operació política predissenyada per tractar de deixar-ho fos del combat polític, i com tal denuncia aquests fets.

El PCPE seguirà realitzant la denúncia política d'aquestes maniobres en tots els àmbits possibles i això malgrat el mur de silenci que es tracta de mantenir en relació a aquesta situació, al mateix temps que continuarà barallant en la instància judicial per arribar fins al Tribunal Constitucional exigint que es respecti el seu dret a estar amb les seves candidatures i les seves propostes polítiques en aquestes eleccions del 20N.

Finalment seria una radiografia de la forma actual que adopta la dictadura del capital en aquest país, si al PCPE se li prohibís presentar les seves principals candidatures en aquestes eleccions del 20N. Segurament no farien falta moltes explicacions per fer entendre per què raó l'eslògan triat per a aquesta campanya electoral diu: “Tot per a la classe obrera”

Concert de la Festa de la Revolució d'Octubre

2011-10-27T02:37:00.004+02:00

CONCERT de la FESTA de la REVOLUCIÓ D'OCTUBRE

5 de novembre a partir de les 21h a la Glorieta del Parc Europa (Santa Coloma)

Entre l'Av. Francesc Macià amb l'Av Pallaresa - L1 Santa Coloma / L9 Can Zam

Hi seràn presents:

AKA RAP PERROS

BLANCS WUTAN
Lágrimas de Sangre+La Magma Método
+Rase+Zwit&Nashira+Herbasius

FOK

KOMMINTERN

Festa de la Revolució d'Octubre

2011-10-24T17:25:00.006+02:00

FESTA de la REVOLUCIÓ d'OCTUBRE

5 de novembre a partir de les 17h a la Glorieta del Parc Europa (Santa Coloma)

Entre l'Av. Francesc Macià amb l'Av Pallaresa - L1 Santa Coloma / L9 Can Zam

Programa:

14:00 Paella popular

17:00h Xerrada antiimperialista sobre Líbia

Ferran Nieto, membre de la Comissió Antiimperialista del PCPC i el PCPE

Flavio Signore, Ojos para la paz

18:30h Xerrada antirepressiva

Albert Camarassa, encausat dels CJC/JCPC

19:30h Míting Comunista

Miguel Guerrero, Secretari General del PCPC

Carles Masip, Responsable Polític dels CJC/JCPC

22:00h CONCERT

AKA RAP PERROS

BLANCS WUTAN
Lágrimas de Sangre+La Magma Método
+Rase+Zwit&Nashira+Herbasius

FOK

KOMMINTERN

Davant la prohibició de les candidatures comunistes a Girona i Barcelona

2011-10-24T14:44:00.001+02:00

El Partit Comunista del Poble de Catalunya denuncia que l’estat burgès, en un nou acte d’arbitrarietat, pretén prohibir les candidatures comunistes a les províncies de Girona i de Barcelona.

Els fets:

El PCPC va superar sobradament el sostre d’avals que la nova legislació burgesa ens exigia, bona part d’aquests avals han estat refusats per suposats errors de forma, en el cas de Barcelona un 20% dels avals han estat refusats. La impossibilitat de verificar realment aquestes dades és impossible.

Però la mateixa legislació burgesa contemplava un plaç de 48 hores per poder solucionar aquests errors, i el dia 20 d’octubre el mateix dia en que es comunica la prohibició de Girona i 24 hores abans de la de Barcelona, la Junta Electoral Central, en un nou acte arbitrari i restrictiu, emet una resolució prohibint aportar nous avals que substitueixin els desestimats.

Segons la nova normativa, només es permet aportar els mateixos avals corregits, o el que és el mateix, buscar a la persona desconeguda que ens va signar a la universitat, a la plaça de la vila o pel carrer. Un despropòsit legal que ens deixa en la total indefensió.

El PCPC, ha presentat nous avals, 60 a Girona i més de 600 a Barcelona. Les diferents Juntes Electorals ja els han refusat i els comunistes ja hem recorregut la decisió.

Davant d’això, el PCPC manifesta:

1. Que la llei electoral, que per activa o per passiva ha estat aprovada per tots els grups parlamentaris, és una llei que trenca amb la mateixa formalitat democràtica burgesa.

2. Que el criteri restrictiu que imposa la Junta Electoral Central, impedint aportar nous avals, aprofundeix en el caràcter antidemocràtic de la legislació i ens deixa en estat d’indefensió.

3. Que davant la crisi del sistema capitalista, l’Estat Burgès i els seus gestors opten per la repressió i el retall progressiu de drets i llibertats. Quedant manifest el caràcter de dictadura de classe del sistema i del caràcter formal de les seves estructures democràtiques.

4. Que els comunistes del PCPC i del PCPE, pensem recórrer totes les instàncies judicials que el sistema ens permeti.

5. Que tot i la prohibició, els i les comunistes serem presents a la campanya electoral, i en cap moment podran impedir que presentem el nostre programa i la nostra proposta.

El nostre objectiu fonamental no és formar part de la institucions burgeses, el nostre objectiu és el combat ideològic allà on puguem donar-lo, el nostre objectiu és convèncer a la classe obrera i al conjunt de la classe treballadora que la única sortida és la lluita revolucionària pel socialisme i el comunisme.

I en aquest combat, els i les comunistes serem presents dins la legalitat electoral burgesa o fora d’ella.

Comitè Executiu - PCPC

Barcelona, a 24 d’octubre de 2011

Comunicat del KKE sobre l'atac al bloc del PAME i la mort d'un sindicalista

2011-10-22T00:22:00.001+02:00

Aquesta vegada els grups organitzats amb ordres específiques i grups anarcofeixistes van desencadenar un atac de còctels molotov, gasos lacrimògens, granades d'atordiment i pedres en el seu intent de dispersar la gran manifestació d'obrers i del poble a la plaça Sintagma, i especialment a l'àrea on es va concentrar el PAME. El resultat d'aquest atac va ser la mort del sindicalista del PAME, Dimitris Kotzaridis, de 53 anys, secretari de la secció del sindicat de treballadors en la construcció, al barri de Vironas. A més, desenes de manifestants del PAME van resultar ferits.

L'odi dels encaputxats contra el moviment obrer popular i el PAME expressa la fúria de les forces que serveixen el sistema i el poder burgès. El govern té gran responsabilitat per a això. L'operació d'intimidació, de calúmnia i repressió del moviment obrer-popular té les seves arrels en les estructures, els centres i els serveis estatals. Això s'ha demostrat per la història i es va demostrar també per l'últim atac assassí bàrbar. Els encaputxats, els anarco-autònoms, feixistes o com sigui que es diuen es van encarregar de dur a terme el que no van aconseguir les forces de repressió, de xantatge i amenaces per intimidar al poble i fer-li baixar el cap. Objectivament sorgeix que els mateixos centres van dur a terme l'incendi assassí provocador de MARFIN el dia de la votació del memoràndum, el 5 de maig de 2010.

El seu objectiu de dispersar la manifestació de PAME va fracassar. De la mateixa manera han de fracassar els plans del govern, dels mecanismes del sistema, dels partits de la plutocràcia que tracten d'intimidar i reprimir el torrent de contraatac d'obrers i del poble que van sortir als carrers en la vaga de 48 hores.

El KKE expressa el seu pesar i condolences a la família de Dimitris Kotzaridis, que va caure lluitant per la causa justa de la classe obrera i del poble. Expressa la seva solidaritat amb els manifestants ferits, amb tots els que van defensar la manifestació obrera popular dels grups provocadors. Flama al poble, a posar-se dempeus de manera decisiva, a lluitar al costat del KKE, a unir-se als sindicats, al PAME i les altres organitzacions radicals que lluiten contra la política antipopular, contra el poder dels monopolis. Aquesta és la força de l'oposició als partits de la plutocràcia, la Unió Europea i el FMI. Aquesta és la força del poble per rebutjar les mesures bàrbares, la violència i la intimidació de tot tipus de mecanisme de repressió. El poble pot enderrocar la política i el poder antipopular.

Atenes 20/10/2011

L'Oficina de Premsa del CC del KKE

Boicot de la burgesia a les candidatures comunistes del PCPC i PCPE

2011-10-22T00:09:00.001+02:00

Les Juntes Electorals de Madrid, la Coruña, Girona, Barcelona, Huesca, Zaragoza, Murcia i Ciudad Real, estan tractant de boicotejar les candidatures del PCPC i PCPE en aquestes províncies, en una actuació arbitrària i de clara discriminació política. La mateixa Junta Electoral Central ha dictat una Instrucció sobrevinguda el passat dia 20, que té l'única voluntat d'incrementar els obstacles ja existents davant la capacitat demostrada del Partit per obtenir un amplísim suport popular a la presentació de les nostres candidatures.

Davant aquest atac a les seves candidatures el PCPE DECLARA.

La nostra absoluta decisió de defensar amb tots els instruments polítics i legals a la nostra mà les candidatures que, de forma arbitaria i sense cap base legal pretén retirar-nos la Junta Electoral Central. Aquesta sèrie de mesures repressives demostren amb claredat el caràcter restrictiu de la reforma de la Llei Electoral (LOREG) que imposa la recollida d'avals per a la presentació de candidatures als partits sense representació parlamentària.

La seva intenció és negar-li la veu al Partit Comunista en aquestes eleccions i la nostra decisió, demostrada amb escreix amb el treball realitzada per la nostra militància, és fer-li arribar amb meridiana claredat al conjunt de la classe obrera i dels pobles d'Espanya que aquí i ara hi ha un Partit decidit a lluitar per l'únic objectiu possible per a l'alliberament de la majoria social oprimida i explotada d'aquesta societat: EL SOCIALISME.

TOT PER A la CLASSE OBRERA.

21 d'octubre de 2011

Acte a Sabadell contra la repressió

2011-10-21T15:17:00.000+02:00

Declaració del CE davant l'assassinat de Gadaffi

2011-10-21T14:53:00.000+02:00

El Comitè Executiu del PCPE, després de tenir coneixement de l'assassinat de Muamar el Gadaffi, confirmat amb l'emissió de diverses imatges on es pot veure com una torba mostra el cadàver del dirigent libi, declara el següent:

CONDEMNEM amb fermesa aquest assassinat, que suposa en la pràctica el triomf definitiu de les forces imperialistes i les seves titelles al país.

DENUNCIEM que, ja en aquest moment, la UE, l'OTAN, el PP, el PSOE i les organitzacions que des de suposades posicions progressistes estan aplaudint i celebrant aquest fet aliè a tota concepció d'humanitat, legalitat o simple justícia.

AFIRMEM que el nostre Partit es manté ferm en la denúncia de la brutal campanya de fabricació de proves falses, manipulacions periodístiques, tergiversacions polítiques, intervencions militars i assassinats duta a terme per les forces imperialistes a Líbia.

ACUSEM específicament al govern de Zapatero de còmplice en aquest assassinat, amb el paper actiu de Carme Chacón i Trinidad Jiménez, ministres de la guerra i exteriors, igual que ho fem amb la resta de forces socials i polítiques que han mantingut silenci sobre la intervenció imperialista a Líbia, o que l'han secundat volent mantenir una posició intermèdia o tèbia.

Les imatges que hem pogut veure avui són una demostració d'un fet ineludible que ha de constituir un ensenyament per tots aquells que es reclamen del camp antiimperialista: la lluita entre l'imperialisme, com a capitalisme en descomposició, i la humanitat, no admet postures intermitges, pactes ni contobernis. La lluita és fins a la victòria i la destrucció del capitalisme com a formació sociohistòrica.

Comitè Executiu del PCPE

20 d'octubre de 2011

Nou atac al Partit Comunista: La JEC impedeix l'esmena d'errors als avals presentats

2011-10-20T15:46:00.000+02:00

El Comitè Executiu del PCPE denuncia de la forma més clara i contundent possible aquest nou episodi de la repressió contra les organitzacions polítiques obreres.

Després que la nostra militància hagi complert amb el requisit de recollir els avals necessaris, ens trobem amb una nova volta de rosca contra la formalitat democràtica que no estem disposats a acceptar de cap de les maneres. La Junta Electoral Central ha decidit en data 20.10.2011 que no és possible aportar nous avals per esmenar els errors detectats durant la validació dels mateixos. Aquesta interpretació anòmala i restrictiva de la Llei demostra amb absoluta claredat que l'única voluntat dels legisladors en fer aquesta modificació en la LOREG era impedir que veus, com la dels i les comunistes, enfrontades amb el capitalisme puguin participar en les eleccions burgeses.

En el moment que redactem aquest escrit estan amenaçades les nostres llista de Girona, Huesca, la Corunya i Madrid i que li quedi clar a la JEC i al govern que anem a lluitar amb totes la nostra capacitats, inclòs el recurs contenciós electoral, per impedir que es consumeixi aquesta arbitrarietat que sens dubte deixa ben clara la progressiva estretor de la formalitat democràtic burgesa.

Enmig de la seva crisi estructural l'oligarquia té molt clar que el seu enemic som el moviment obrer en general i el Partit Comunista en particular i per això està fent tot el possible per silenciar la nostra veu; però que li quedi molt clar al nostre enemic de classe que aquest nou pas, que falleix el més bàsic de la seva pròpia formalitat democràtica ,suposa un salt qualitatiu en la repressió contra el nostre Partit que tindrà la resposta que es mereix per part de tota la nostra militància.

Comitè Executiu PCPE

20.10.2011

PCPC i PCPE presenten 29 candidatures a les Eleccions, que cobreixen el 80% del cens electoral

2011-10-20T15:28:00.000+02:00

Al tancament del termini oficial per a la presentació de candidatures per a les Eleccions Generals del 20 de novembre, el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya i el Partit Comunista del Poble de Catalunya han presentat en les diferents Juntes Electorals Provincials un total de vint-i-nou candidatures.

Aquesta presència electoral és expressió del desenvolupament organitzatiu del projecte comunista a Espanya, que no deixa fora cap de les províncies amb major cens poblacional. Així el 80% del cens electoral de l’Estat podrà votar per l'opció comunista.

Els nous obstacles legislats per tractar d'impedir la presència comunista en les eleccions generals no han aconseguit evitar aquesta concurrència electoral, si bé s'ha demostrat que el requisit de la recollida d'avals coarta la presència electoral lliure de la nostra organització en els comicis. Així hi ha almenys quatre circumscripcions electorals en les quals, per incidències imprevistes d'última hora que tenen a veure amb el tràmit dels avals, no ha estat possible la presentació de les llistes del PCPE.

La creixent fortalesa organitzativa del PCPE i del PCPC ens ha permès rebre una quantitat d'avals que supera àmpliament les quaranta mil signatures, doncs en moltes províncies la nostra organització ha arribat a obtenir més de doble de les signatures exigides per la restrictiva normativa imposada pel Parlament. No solament s'ha realitzat un important treball de la militància del Partit i els CJC, sinó que moltes persones simpatitzants del nostre projecte han realitzat una importantíssima tasca de recollida d'avals.

Amb la consigna central de “Tot per a la classe treballadora”, el PCPE i el PCPC concorren a aquestes Eleccions Generals com l'opció revolucionària que planteja la necessitat de la sortida socialista a la crisi estructural capitalista com a únic camí de futur per a la classe obrera i els sectors populars. Una proposta política que no fa concessions als interessos de l'oligarquia i que no participa dels miratges idealistes del caduc reformisme d'esquerres.

Comitè Executiu del PCPE

18 d'octubre de 2011

Jornada de Formació Estudiantil

2011-10-19T18:09:00.000+02:00

El passat 12 d’octubre els CJC-JCPC realitzarem una matinera jornada de formació sobre el moviment estudiantil i tot el que l’envolta. El propòsit d’aquesta és dotar a la nostra militància dels elements bàsics a l’entorn d’aquest front i així aprendre com intervenir-hi de la manera més eficient.

En la present es tractaren qüestions tals com la història del moviment estudiantil, la composició de les diverses estructures de govern, assemblearisme etc. Es tractà també la naturalesa de les vigents retallades, reformes i mesures antipopulars i les que estan per arribar a fi de saber-les confrontar de manera conseqüent.

Així doncs i de la mà de camarades amb una densa i dilatada experiència en el moviment estudiantil varem debatre sobre tot allò que sabíem o del que estem aprenent per empeltar en la militància una munió de recursos i coneixements 8bàsics i no tant bàsics) que de ben segur ens seran molt útils en endavant.

El PCPC serà present a les quatre circumscripcions catalanes

2011-10-19T15:50:00.000+02:00

Entre els dies 14 i 16 d’octubre les diferents organitzacions del PCPC han entregat els avals necessaris exigits per l’estat per poder-nos presentar a les eleccions. Hem de tornar a repetir com, d’amagat i en silenci, com vulgars lladres, el conjunt de forces representades al parlament burgès, per activa o per passiva, varen aprovar una reforma de la llei electoral que obliga als partits extraparlamentaris a presentar l’aval d’un de cada mil electors de cada província.

El PCPC, no ha dubtat en cap moment de la seva capacitat per superar aquest nou impediment, i juntament amb el nostre partit germà, el PCPE, ens hem abocat a lluitar, una a una, les signatures necessàries. Els comunistes a Catalunya, i a la major part de l’Estat Espanyol, confrontarem el capitalisme amb l’única proposta viable contra la crisi del sistema capitalista que pateix la classe obrera i el conjunt de classes populars, la construcció del socialisme.

Els i les comunistes presentarem un programa estratègic i un de tàctic per a la construcció del Front Obrer i Popular, que situï a la classe obrera en condicions de combatre el capitalisme en la seva actual fase imperialista i situar el socialisme i la dictadura del proletariat com a única sortida democràtica per a les grans majories de Catalunya, Europa i el Món.

El PCPC vol felicitar públicament a la seva organització juvenil, els JCPC-CJC, pel gran treball realitzat, i pel compromís, disciplina i maduresa demostrats.

Les llistes dels i les comunistes catalans la conformen obrers i obreres, estudiants, sindicalistes i històrics dirigents del moviment obrer i comunista a Catalunya. Les candidatures comunistes expressen clarament, per la seva composició de classe, que l'eix vertebrador de la lluita pel socialisme no pot ser altra que la classe obrera i estableixen una continuïtat generacional en el combat revolucionari pel socialisme i el comunisme.

El PCPC ha recollit 5.050 avals a la província de Barcelona, 400 a Lleida, 590 a Girona i 740 a Tarragona, un total de 6.780 avals, molt per sobre del que exigeixen els gestors polítics del capitalisme. Aquesta feina ens ha permès explicar què és i què vol el Partit Comunista.

Amb aquests avals i els recollits a les províncies de Madrid, Huelva, Cádiz, Sevilla, Córdoba, Granada, Málaga, Murcia, Alacant, València, Castelló, Saragossa, Osca, La Rioja, Cantàbria, Astúries, León, Valladolid, Pontevedra, Albacete, Toledo, Ciudad Real, A Coruña, Tenerife y Las Palmas, el PCPC, i el seu partit germà el PCPE, cobrirem el 100% de l’electorat català i el 80% del conjunt estatal. Els i les comunistes plantejarem una proposta de confrontació amb la burgesia i el capitalisme que es resumirà amb el lema central TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

Comitè Executiu

Barcelona, 18 d’octubre de 2011

Acte contra la repressió als comunistes

2011-10-13T00:56:00.005+02:00

Els Mossos protegeixen el concert feixista a Poblenou, davant la resposta veïnal

2011-10-12T22:43:00.002+02:00

Tot i que el concert feixista de Democracia Nacional estava convocat a la ciutat vallesana de Sabadell, degut a la resposta de diverses entitats i la pressió popular, finalment s'ha celebrat a Poblenou. A quarts de set de la tarda ha començat a la sala The Other Place del barri de Poblenou de Barcelona el concert feixista dels grups Para Bellum, Céltica i Brigada 1238. A l'interior del local hi van entrar diversos agents de la guàrdia urbana, parlant amb els amos del local i no han posat cap impediment a l'activitat. Al concert, entre d'altres persones hi assisteixen, Sergio Serralvo Ramírez, el cap de llista per Cornellà de Llobregat de la Plataforma per Catalunya (amb processos judicials per agressions i amenaces l'any 2009), i Pedro Chaparro, el cap de les joventuts de Democracia Nacional.

Pocs minuts després de les vuit del vespre, més de 150 antifeixistes que s'havien concentrat a la Rambla del Poblenou s'han manifestat pel carrer Pujades fins arribar a les portes del local on es celebrava el concert feixista. Quan els manifestants estaven a les portes del local "The Other Place", diverses furgonetes dels mossos d'esquadra han irromput al carrer i han carregat. Dos antifeixistes han quedat detinguts pels policies, que amb escuts i porres a les mans han fet una barrera d'agents per defensar la sala on es fa l'acte feixista. Altres quatre persones estan retingudes al costat dels furgons dels antiavalots, però finalment han quedat en llibertat. A l'altra banda del cordó policial s'han tornat a concentrar alguns antifeixistes, després que s'hagin produït corredisses pels carrers del barri. Alguns testimonis parlen d'entre vuit i vint furgonetes policials a la zona.

Un local amb antecedents feixistes

L'abril de 2009, 'The Other Place' ja va ser escorcollat en una operació conjunta dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, en el marc d'una operació contra els 'Àngeles del Infierno', banda d'estètica motard i ramificacions ultradretanes que disposava de tres locals al Poble Nou. Els 18 detinguts arreu de l'Estat, 10 a Barcelona, foren acusats de tràfic de drogues i armes, extorsió i associació il·lícita i se'n va destacar els seus vincles amb l'extrema dreta. Entre els detinguts, hi figurava J.A. Romero Ors 'Jaro', destacat membre dels Boixos Nois condemnat el 1991 per l'assassinat d'un afeccionat del RCD Espanyol. El desembre de 2007, altres 8 membres dels 'Ángeles del Infierno' ja havien estat detinguts per idèntics delictes, decomissant-se armes de foc i propaganda nazi.

No és el primer cop que l'extrema dreta recorre als Ángeles del Infierno. El juny de 2002, al pub Sin Perdón de València, vinculat al grup motard d'ideologia nazi i estructura paramilitar, ja va acollir una festa d'España 2002 per "promoure la neteja d'immigrants" al barri de Russafa on van actuar els grups División 250, Klan y Estirpe Imperial. El cantant de División 250 era Manduel Canduela, l'actual secretari general de Democràcia Nacional que avui ha parlat a l'acte a Montjuic.

Manifestació antifeixista a Sabadell

Prop de 200 persones s'han manifestat pel centre de Sabadell convocats per 16 entitats - entre elles el PCPC i els CJC/JCPC - en resposta al concert feixista que s'havia organitzat en un primer moment a la sala "The Klap", antiga "La Botellita". La ràpida resposta ha pogut assegurar que el partit feixista modifiqui el lloc de celebració.

Organitzacions de Sabadell convoquen manifestació antifeixista

2011-10-10T15:17:00.001+02:00

El partit feixista "Democracia Nacional" torna a organitzar un concert en motiu del 12 d'Octubre a la ciutat vallesana de Sabadell. Si ja l'any passat la banda de RAC (rock contra el comunisme) Batallón de Castigo (BDG) va actuar a la sala ‘The klap’, antiga ‘La botellita’ en un concert que va acabar amb prop de 200 caps rapats identificats, sembla que la mateixa sala podria acollir per segon any consecutiu aquesta celebració tot i les reseves dels organitzadors d'informar-ne obertament per “motius de seguretat”. Les bandes convidades són Brigada 1238 i Para Bellum (ex Impertinencia).

Algunes fonts properes al consistori afirmen que la fiscalia especialitzada en delictes d'odi i discriminació prefereix deixar que es celebri el concert per "tenir més proves" de cara a l'investigació que ja va començar l'any passat. Mentrestant, 16 organitzacions de la ciutat - entre elles el PCPC i els CJC/JCPC - han fet públic un comunicat convocant la manifestació antifeixista que partirà a les 16h de la plaça de l'Ajuntament amb la intenció d'aturar el concert "sigui com sigui".

"Si les forces de seguretat i la gent que ens governa no pren les mesures necessàries, serà la gent de Sabadell la que haurà d’actuar directament per evitar-los". Així de contundents s'han mostrat els convocants, que s'han mostrar escèptics en relació a les mesures anunciades pel consistori per aturar el concert. L'alcalde Manuel Bustos, en declaracions a l'emissora RAC1, ha anunciat que aquestes anirien dirigides bàsicament contra els propietaris de bars "que contractin aquest tipus de bandes" perquè "això és un delicte". Bustos ha admès no saber encara on i quan es celebrarà el concert, però ha afirmat que avui enviaria una carta als operaradors de bars i restaurants de la zona advertint que "si la Fiscalia no pot intervenir abans, si cal precintarem prèviament alguns locals."

Manifestació: 12 d'Octubre a l'Ajuntament de Sabadell a les 16h.

EL FEIXISME NO PASSARÀ!

Acte popular de l'Assemblea La Verneda-Sant Martí

2011-10-08T01:45:00.000+02:00